dissabte, 1 de novembre de 2008

D'educació


Aquest dies es tornar a parlar molt d'educació.
Normalment coincideix quan surt algun informe i tothom que el llegeix posa el crit al cel com dient: No és possible!!
Com pot ser que Catalunya estigui a la darreria en educació, que fan els mestres?, què passa aquí? com és que a la Rioja estan tan bé?, etc. , etc.
Jo intentaré contestar alguna d'aquestes preguntes.
Bé, amb la meva resposta les contestaré totes: els mestres fem el que podem, com a totes les feienes fan, els professionals que se n'ocupen.
En mes de trenta anys dedicats a l'educació, el discurs sempre ha estat el mateix: no sé on anirem a parar, què en serà d'aquests nens?, quina poca dedicació que ens té l'administració.
Poc a poc, s'han anat corregint algunes anomalies que clamaven al cel i amb la correcció n'han sorgit de noves que segueixen clamant al cel.
La meva primera queixa: no es pot tenir al capdavant del Departament un iaio que entén d'educació, el que jo de futbol i pretendre impulsar una llei que solucioni els problemes educatius del país.
Segona queixa: No poden arribar nens nouvinguts que no entenen ni una paraula de català, i posar-los a fer classe amb els altres nens. Aules d'acollida? a partir de tercer curs.
Tercera queixa: No ens poden fer perdre en papers, avui pla de no sé què, demà pla de no sé quantos, que es converteixen en paper mullat d'un curs per l'altre i on s'hi inverteixen hores i hores de feina.
I prou!, podría seguir però no en vull fer més de queixes, jo vull aportar solucions.
A vegades em diuen: com ha canviat l'escola de quan jo era petita!, i jo sempre contesto: afortunadament!. Per res del món, voldria tornar a aquella escola de finals dels setanta on tot estava per fer, on els sous dels mestres eren una pura misèria, on no es coneixia el treball en equip, on les escoles estaven mancades de higiene, i de serveis que avui ens semblarien més que imprescindibles.
Crec que de feina se n' ha fet, i molta!, però també penso que moltes vegades la feina ha estat estèril, perquè s'ha perdut l'oportunitat de dignificar l'escola pública en benefici de la concertada, s' han destinat massa diners a l’ensenyament en col•legis de monges i capellans, aconseguint que avui en dia, aquestes escoles tinguin un prestigi i desvirtualitzin l'ensenyament públic.
S'ha perdut l'oportunitat de tenir una escola laica lliure de presions, que seria propi en un estat que és creu modern i democràtic, i en consequència l'escola pública segueix malgastant hores curriculars ensenyant una religió que cada vegada practiquen menys nens i nenes, ja que les aules són plenes d' infants amb diversitat de religions.
Els informes diuen que els resultats són més bons en les escoles concertades i callen que les condicions socials no són les mateixes en una i altra, com no són les mateixes, tampoc, en les escoles de la Rioja.
Aquesta és una premisa que no ha canviat en els ultims 30 anys, estigui qui estigui al front de la conselleria, ja sigui un iaio germà de Maragarall, una consellera ampostina o una prepotent convergent.