diumenge, 23 de novembre de 2008

Una cova de 20 milions d'euros.


Quan arriba aquest temps, sempre m'entra una sensació de mandra de mirar en davant i veure que torna a arribar el nadal. No diré que m'agrada o em desagrada, només puc dir que m'entra molta mandra. M'agradaria posar-me a dormir i despertar-me que ja fos 8 de gener, però no queda cap més remei que passar-ho.
Aquest any especialment amb més mandra que mai. Un familiar proper està a punt de perdre la feina, i en cas de no perdre-la, es sent molt incomode amb ella, per tant sigui com sigui haurà de plegar i amb els temps que corrent això ja sé sap que comporta.
Però no només es el meu cas, hi ha en aquestos moments milers de persones en les mateixes circumstancies que jo, i els mitjans ja han començat a bombardejar-nos amb els seus anuncis de pau i felicitat.
No ens espera un bon any 2009, però ens el felicitarem tots com no si no passés res i ens gastarem uns dinerals amb regals vestits i ornaments per les nostres llars, com si tot això de la crisis no anés amb nosaltres, per a que, finalment, els telenoticies del dia 7 de gener es pugin obrir amb..."cada català s'ha gastat aquest nadal la xifra d'una barbaritat d' euros".
Ens preparen els paranys i nosaltres hi caiem una i altra vegada, per obligació, perquè no sabem estar-nos-en, perquè ens fan fer el que volen quan ells volen.
I ens diuen "si no compreu l'economia s'estanca i el diner no córrer i encara serà pitjor"
Doncs, que sigui pitjor, que s'acabi d'una vegada per totes el fotut capitalisme, potser d'aquesta manera aconseguirem igualar-nos totes les criatures que habitem el nostre planeta.
Que mai més sigui necessari posar sobre la testa dels qui manen una cova de 20 milions d'euros