Cant de la independèndia

Una nova mort

Cada vegada que hi ha una nova mort, la mateixa pregunta Per què?
La mort pesa sobre el braç ejecutor, però també sobre tots aquells que no fem res per parar-lo.
Cal que cridem tots ben fort que necessitem el diàleg, que qui en té més se n'ha de fer valer, i que no acceptem xuleries que només porten, una vegada i una altra, a més morts.
Parlem!!
Algú, amb dos dits de seny, creu que s'acabarà amb tot això sense diàleg?.
Algú pot pensar que s'acabarà amb ETA reclosant tots els seus membres en presons?.
Sempre en sortiran més i benn convençuts d'obtenir la raó per la força de les armes.
Parlem!! i que parli el poble basc, són els únics que poden fer parar aquesta barbarie. Peró en una taula on hi capiguin tots i on el diàleg porti a fer concesions, per molt inverosimils que ens semblin.

Un nou curs

Dilluns va tornar a començar el curs.
Aquest és el curs número 32 que començo.
Tots els anys igual: falta de personal els primers dies, falta de temps per a posar el curs en dansa, sorpreses d'última hora... conseqüència d'una mala planificació de l'administració a la que no t'hi pots adreçar en tot l'estiu. Després som els mestres qui tenim massa vacances...
A tot això cal sumar-hi els informes de mala qualitat que apareixen automàticament cada setembre, quan els mestres estem més nerviosos, veient la que ens cau damunt, cada any, i no ens hi acostumem.
I què ens cau damunt?:

• Unes aules atapeïdes de nens i nenes on cada dia et pots trobar amb la sorpresa de que arriba un nen o una nena nova que no entén el que li dius perquè no comprén el que tu parles i que immediatament, fa convertir el nen o nena, a qui li dedicaves un temps especial, en un nen o nena a qui ja li pots dedicar molt menys temps especial. Les aules d'acollida? Només a partir de Cicle Mitjà. Jo treballo a Cicle Inicial.
• Aquest any, a més a més, la sisena hora.Un gran invent! Algú, en el seu dia, va confondre qualitat amb quantitat i, fins al fons!.Els pobres nens i nenes s'han trobat d'un curs per l'altre, que ara han de treballar una hora més diària, qualsevol altre col·lectiu que li hagués passat el mateix, hauria organitzat una vaga. I que consti que parlo en nom dels nens, ja que a mi no m'afecta, jo segueixo fent les mateixes hores.
• Heu sentit a parlar de la tercera hora de castellà?. Un mutisme total per part de l'administració. Fins a tres vegades hem hagut de canviar el projecte lingüistic del nostre centre. Finalment sense més ni més ens hem trobat en cinc hores de castellà al cicle, 2'5 a primer 2'5 a segon. Per a uns nens i nenes que estan fent l'aprenentatge de la lectura i escriptura, on és, de suma importància, fer-ho en llengua materna!. Més tard ja afegirem les que convinguin.
• I de Religió? dues hores i mitja més de religió a la setmana, els que en fan, qui no, pot optar per una ampliació del medi social, on mai l'administració s'ha posat d'acord amb els continguts.

Podria continuar, però per acabar i resumint, demanaria que: a quí pot estranyar que l'educació d'aquest país no funcioni? A quí pot sorprendre que l'ensenyament públic estigui deteriorat, si les grans inversions econòmiques, de fa anys, han fet cap a l'escola concertada? I en buscar culpables... Per què sempre llencem els mestres a la foguera, si som nosaltres qui, dia a dia, arribem a la feina esperant sorpreses noves, estem desbordats pels canvis, que impliquen paperassa constant, i per una planificació de l'educació feta des d'un despatx d'un politic que en la seua vida s'havia plantejat dedicar-se a educar ningú i ara porta l'educació de tot un país.
Aquest país nostre hauria de fer alguna cosa per salvar el potencial que un bon sistema educatiu representa, i aquesta cosa és apartar els politics de l'educació.
Que me'n dieu del cas de València amb l'educació per la ciutadania? No creieu que el conseller s'ha pixat, en nom de la política, a la cara de tots els mestres?