A la meva blocaire invisible

Abans que res una obvietat: la curiositat que essent tu Neus, m'hagi tocat a mi fer-te d'amic invisible, doncs ja se sap, el sol és el gran enemic de les neus, amb el seu contacte l'aigua brolla i molt de Sol Solet fa que les neus quedin en no res.

Però no serà aquest el nostre cas, espero que aquest amic invisible no només no desfaci les neus sinó que serveixi per fer-ne un bon enteniment i en quedi una amistat blocaire que sigui duradora.
He donat moltes voltes al teu regal i vull explicar-te el procés.
Pensava regalar-te flors, però quedava massa superficial.
Una nina de roba, em semblava massa infantil.
Una cadira de color blau, em va fer pensar que no coneixia els teus gustos decoratius.
Invitar-te a un còctel margarita també em va passar pel cap però ho vaig trobar una mica dificultós sobre tot per haver de fer coincidir horaris, etc.
Uns dolços nadalencs, no em semblen adequats tot just passat el Nadal.
Em va semblar que amb unes pedretes per fer-te un collar podria arribar a un encert. I una col·lecció d'objectes antics? i si no n'es aficionada?, vaig reflexionar.
Ja cansada de rumiar em vaig posar a pensar Què puc regalar-li a una dona que té 12 claus per gestionar la teva reputació personal?: Y tú, ¿qué marca eres?
Que sap que la xarxa ens ofereix unes possibilitats d'arribar a usuaris potencials, de construir la nostra marca i de presentar-nos al mon: Aprender comunicación digital
Que tot fent bessons ens mostra un manual d’autoajuda per encarar la maternitat assistida: El flegmó i altres contes
I que es resistia a pensar que les úniques mans que la tocarien seríen les de la esthéticienne: Un hombre de pago
Finalment em va quedar clarissim. Neus aquest és el meu regal: Em compraré un dels teus llibres (o tots), el llegiré i en faré una entrada al meu bloc, animant a altra gent a llegir-lo perquè estic segura que m'agradarà molt. Que tinguis un bon 2010, i que passis com puguis el 2009.

Ni la més mínima sospita

Bé, he donat una volta per tots els blogs dels inscrits en el blocaire invisible i a hores d'ara puc dir que NO TINC NI IDEA DE QUI ÉS EL MEU AMIC INVISIBLE,, aquesta nit no sé si podrè dormir!

Tot a punt

Ja tinc preparat el meu regal!
Fins i tot m'ha tret hores de dormir.
Quins nervis!.
Pista: el meu amic/ga ha fet de la conversa una manera de viure.
Només faltarà que la tècnica no em falli.

Desig per al 2009

Per al 2009, desitjo que el regal que he triat per al meu amic/amiga blocaire invisible, sigui del seu agrat.
La veritat és que ja fa dies que li dono voltes.
Molt bon any a tothom!!!

Avui, a missa del gall

Me’l puc imaginar, a hores d’ara ja està tot nerviós pensant en aquesta nit. És la seua gran nit. Primer soparà un sopar no massa carregat, sempre han fet dinar per Nadal i cal reservar-se per demà. Després es dutxarà s’afaitarà i es vestirà amb la millor roba que té: el vestit que va estrenar pel casament de la seva cosina Pilar, casada en segones núpcies el mes d’octubre, la camisa blanca,que la dona ha fet planxar a la senyora que l’ajuda en les feines de la llar, sabates i mitjons ben netes i polides, i l’abric llarg que fa servir en ocasions de gala, segurament també es posarà el barret. No hi ha cap més nit com aquesta.
Jesús és nat en una establia, entre pobres. Va arribar al món per redimir-lo, i ell això ho ha tingut sempre present, sinó de què la seva entrada a l’Obra quan va conèixer la que avui és la seva muller, que dit sigui de pas, ja hi era perquè venia d’una família rica, feta a consciencia en temps de dictadura, i fent negocis sense cap escrúpol. Això si, en nom de Deu.
És la seua nit. Als fills, adolescents ja, els té més que avisats: res de sortir a fer el ruc amb els amics, avui sortim tots plegats i no hi ha excusa possible, és obligatori anar a Missa del Gall.
Arribarà a l’església i s’asseurà en els primers bancs, amb la mà al cor i una emoció difícil de contenir. Torna a ser Nadal, i a ell aquestes dates li proporcionen una pau espiritual que vol impregnar per tot arreu. Donarà gracies a Deu, per tots els bens que li ha proporcionat felicitarà el Nadal a parents i amics.
Ni per un moment recordarà els 20 treballadors que divendres va acomiadar, sense miraments en aquestes dates assenyalades, clar que ho va fer perquè aquest any la seva empresa no ha facturat els mateixos diners que l’any passat i ell no es pot aventurar a mantenir un negoci que no tingui un dividends brillants.
Si jo fos el Gall et saltaria a la cara!

Sabates per a Bush

Ha estat un espectacle força trist, veure com un periodista iraquià li tirava una sabata al president Bush, un home que ha fet tant de merit, no es mereixia un final així, els iraquians li deuen molt, i ha estat un espectacle realment trist.
Jo m'he quedat desolada, trista, pensant...
Un personatge com en Bush que avui reconeix que va cometre un error abmeten que l'Irak tenia armes de destrucció massiva, que ha convertit l'Irak en un país on hi cauen totes les desgràcies, que va aconseguir alliber-lo d'un dictador canviant-lo per la dictadura de la por i de les armes, no es mereix que li tirin un parell de sabates, realment el que es mereix és que tots els allí presents li tiressin les seues: milers de sabates a la cara del senyor Bush.
No entenc les imatges, en lloc d'això es lleven tots i van a buscar el periodista, quan era l'únic que feia el que calia fer.

Robar als pobres per donar-ho al rics

Durant quinze anys l'IPC del mes de novembre, ha estat podríem dir alt. És el que regula l’augment de les pensions. Aquest any, i justament aquest any, que tots sabem que els preus s'han disparat com mai, casualment, el mes de novembre baixa el preu d’alguns productes que són reguladors, ocasionant que l'IPC del mes de novembre sigui el més baix de l'any. Això dóna dret al govern Zapatero per amb tot el morro dir que la pujada de pensions del 2009 serà molt petita.
Naturalment que serà petita, serà inversament proporcional a les injeccions que periòdicament anirà fent als bancs amb l’excusa de fer moure diners.
Per cert, algú em pot explicar d'on surten tots aquests diners?.
Mentre, als pensionistes, com a la resta, ens pujaran la llum, el transport i tot el que puguin pujar, dient que les pujades ja estaven calculades abans de conèixer l’increment del IPC
i tots, víctimes de l'usura d'uns empresaris que, no és que ara no guanyin, és que han deixat de guanyar les quantitats astronòmiques que fins ara guanyaven, ens tornarem a deixar enganyar i sortirem a comprar amb el nostre afany consumista, aquestes dates més que mai.