Ha estat un espectacle força trist, veure com un periodista iraquià li tirava una sabata al president Bush, un home que ha fet tant de merit, no es mereixia un final així, els iraquians li deuen molt, i ha estat un espectacle realment trist.
Jo m'he quedat desolada, trista, pensant...
Un personatge com en Bush que avui reconeix que va cometre un error abmeten que l'Irak tenia armes de destrucció massiva, que ha convertit l'Irak en un país on hi cauen totes les desgràcies, que va aconseguir alliber-lo d'un dictador canviant-lo per la dictadura de la por i de les armes, no es mereix que li tirin un parell de sabates, realment el que es mereix és que tots els allí presents li tiressin les seues: milers de sabates a la cara del senyor Bush.
No entenc les imatges, en lloc d'això es lleven tots i van a buscar el periodista, quan era l'únic que feia el que calia fer.
4 comentaris:
Dona...pobre Bush! Tenien talons les sabates? Anaven amb mitjons suats? No eren marca Sebago? És que ja no es respecta res!
un epitafi polític que exemplaritza el que ha estat aquest paio: una pedra a la sabata del món!!!
Jo no li veig el mèrit a aquest acte del periodista. Estic francament decebut. La distància no era tanta com per no encertar-li de ple...
jejej com a mínim és ràpid de reflexos!!
No he trobat cap pista de l'amic invisible!! :)
Publica un comentari a l'entrada