Sobre l'us dels preservatius

Sentit avui les paraules del Sant Pare, només em queda donar-li les gràcies per la seua bondat infinita. Ha anat a Àfrica per dir-los-hi als africans que el preservatiu no els farà evitar la sida, que el que realment farà que l'evitin serà fer ús de la seua sexualitat de forma humanitzada o l'abstenció.
I jo li vull donar les gràcies, perquè en dir aquestes paraules, imagino que la seua caritat cristiana, el portarà a obrir les portes de tots els seus palaus a tots aquells africans que fent-li cas, evitin els preservatius i els propers dies contraguin la sida, serà molt reconfortant per a ells que els rebi a casa seva i els ofereixi les comoditats que ell disposa, incloent els metges que l'atenen quan és malalt.
També donar les gràcies a tots aquells que s'oposen a la nova llei de l'avortament, perquè, també imagino , que totes aquelles dones, que es veuen conduïdes al difícil tràngol, trobaran l'ajuda de tots aquells que es creuen en dret d'opinar sobre si ha de ser legal o no, decidir per tu mateixa, i les ajudin a pujar, educar..., en definitiva, a fer gran un fill que, un dia quan encara era possible, havien decidit no tenir.

Sabates per a Bush

Ha estat un espectacle força trist, veure com un periodista iraquià li tirava una sabata al president Bush, un home que ha fet tant de merit, no es mereixia un final així, els iraquians li deuen molt, i ha estat un espectacle realment trist.
Jo m'he quedat desolada, trista, pensant...
Un personatge com en Bush que avui reconeix que va cometre un error abmeten que l'Irak tenia armes de destrucció massiva, que ha convertit l'Irak en un país on hi cauen totes les desgràcies, que va aconseguir alliber-lo d'un dictador canviant-lo per la dictadura de la por i de les armes, no es mereix que li tirin un parell de sabates, realment el que es mereix és que tots els allí presents li tiressin les seues: milers de sabates a la cara del senyor Bush.
No entenc les imatges, en lloc d'això es lleven tots i van a buscar el periodista, quan era l'únic que feia el que calia fer.

1 de desembre dia internacional de la Sida

Aniversari de la batalla de l'Ebre

Demà, 16 de novembre, es commemorà el 70è aniversari de l'acabament de la batalla de l'Ebre.
La nostra comarca i d'altres veïnes, escenaris de la batalla, aquests últims dies han estat plens d'actes en record de tots aquells que van participar-hi.
Avui, un ha estat especialment emotiu, on la presència de fills i nèts d'antics combatents, en una conferència divulgativa, ha tocat el voraviu de més d'un dels assistents.
La vida ens dòna això, et toca pel que sigui, viure un temps en que la cosa està veritablement enredada i hi deixes la pell, moltes vegades amb un compromis ferm, d'altres perquè senzillament et toca i et veus en l' obligació d' acatar ordres.
Però del que ningú dubta és que tots ells tenien en ment una causa: aconseguir per als seus fills i néts un futur millor, més esperançador.
Avui 70 anys més tard, quan encara ens barallem per si recuperem o no la memòria històrica, voldria des de l'oportunitat que em dòna la nova tecnologia, rendir el meu sincer homenatge a tots ells, recordant-los des del meu humil espai cibernètic.