En Marc

En Marc té set anys,un germà més petit que ell. Viu en un lloc qualsevol de Catalunya i té uns pares que ronden els quaranta anys.
Fills de la democràcia, no han patit mai cap tipus de limitació personal ni tampoc econòmica ni expressiva. Van fer l'EGB, el BUP i el COU, sempre amb bones notes, ho compaginaven amb bones dosis de sexe i maria en el seu pis d'estudiants.
Avui tenen una vida perfecta, dos fills i una bona feina tots dos, gaudeixen de bona salut i d'un bon sou per plantar, en tranquil·litat, cara a la vida.
I en Marc?, en Marc, va ser el seu primer fill, ara ja té set anys. Quan havia de neixer, van fer de la seva habitació un decorat, no hi faltava ni en Mike, ni hi cabia cap més Barrufet. El van embolcallar en llençols i tovalloles amb puntes de coixí i el van pujar, el més alt que van poder, en el pòdium de les seves vides.
En Marc, estimulat com cal aprèn ràpidament a caminar, li surten amb rapidesa les dents i comença al voltant de l'any a dir les primeres paraules. Els pares se l'estimen molt.
Tant l'estimen que els preocupa moltíssim la seva educació i en arribar a quatre anys ja practica, tennis, futbol, natació va a classes d'anglès, de música i ara miren d'apuntar-lo a classes d'esgrima per ensenyar-li defensa personal.
I per susposat va a l'escola, però a l'escola s'avorreix, perquè el que l'escola li ensenya que es principalment escriure i llegir, no li interessa gens, ell quan és a l'escola busca temps per descansar i jugar amb els seus amics que li han dit que hi ha parcs en tobogans per baixar, i gronxadors per gronxar.
Els pares, tècnics brillants en la seva feina, diuen que l'escola no entén el seu fill, que ells tenen un fill superdotat i que el que hauria de fer l'escola és posar-lo en un curs superior, perquè els coneixements del curs actual els té superats.
Però en Marc, que ara ja té set anys i sap llegir, no entén res del que llegeix, bàsicament perquè a l'escola arriba sempre cansat.