Desig per al 2009

Per al 2009, desitjo que el regal que he triat per al meu amic/amiga blocaire invisible, sigui del seu agrat.
La veritat és que ja fa dies que li dono voltes.
Molt bon any a tothom!!!

Avui, a missa del gall

Me’l puc imaginar, a hores d’ara ja està tot nerviós pensant en aquesta nit. És la seua gran nit. Primer soparà un sopar no massa carregat, sempre han fet dinar per Nadal i cal reservar-se per demà. Després es dutxarà s’afaitarà i es vestirà amb la millor roba que té: el vestit que va estrenar pel casament de la seva cosina Pilar, casada en segones núpcies el mes d’octubre, la camisa blanca,que la dona ha fet planxar a la senyora que l’ajuda en les feines de la llar, sabates i mitjons ben netes i polides, i l’abric llarg que fa servir en ocasions de gala, segurament també es posarà el barret. No hi ha cap més nit com aquesta.
Jesús és nat en una establia, entre pobres. Va arribar al món per redimir-lo, i ell això ho ha tingut sempre present, sinó de què la seva entrada a l’Obra quan va conèixer la que avui és la seva muller, que dit sigui de pas, ja hi era perquè venia d’una família rica, feta a consciencia en temps de dictadura, i fent negocis sense cap escrúpol. Això si, en nom de Deu.
És la seua nit. Als fills, adolescents ja, els té més que avisats: res de sortir a fer el ruc amb els amics, avui sortim tots plegats i no hi ha excusa possible, és obligatori anar a Missa del Gall.
Arribarà a l’església i s’asseurà en els primers bancs, amb la mà al cor i una emoció difícil de contenir. Torna a ser Nadal, i a ell aquestes dates li proporcionen una pau espiritual que vol impregnar per tot arreu. Donarà gracies a Deu, per tots els bens que li ha proporcionat felicitarà el Nadal a parents i amics.
Ni per un moment recordarà els 20 treballadors que divendres va acomiadar, sense miraments en aquestes dates assenyalades, clar que ho va fer perquè aquest any la seva empresa no ha facturat els mateixos diners que l’any passat i ell no es pot aventurar a mantenir un negoci que no tingui un dividends brillants.
Si jo fos el Gall et saltaria a la cara!

Sabates per a Bush

Ha estat un espectacle força trist, veure com un periodista iraquià li tirava una sabata al president Bush, un home que ha fet tant de merit, no es mereixia un final així, els iraquians li deuen molt, i ha estat un espectacle realment trist.
Jo m'he quedat desolada, trista, pensant...
Un personatge com en Bush que avui reconeix que va cometre un error abmeten que l'Irak tenia armes de destrucció massiva, que ha convertit l'Irak en un país on hi cauen totes les desgràcies, que va aconseguir alliber-lo d'un dictador canviant-lo per la dictadura de la por i de les armes, no es mereix que li tirin un parell de sabates, realment el que es mereix és que tots els allí presents li tiressin les seues: milers de sabates a la cara del senyor Bush.
No entenc les imatges, en lloc d'això es lleven tots i van a buscar el periodista, quan era l'únic que feia el que calia fer.

Robar als pobres per donar-ho al rics

Durant quinze anys l'IPC del mes de novembre, ha estat podríem dir alt. És el que regula l’augment de les pensions. Aquest any, i justament aquest any, que tots sabem que els preus s'han disparat com mai, casualment, el mes de novembre baixa el preu d’alguns productes que són reguladors, ocasionant que l'IPC del mes de novembre sigui el més baix de l'any. Això dóna dret al govern Zapatero per amb tot el morro dir que la pujada de pensions del 2009 serà molt petita.
Naturalment que serà petita, serà inversament proporcional a les injeccions que periòdicament anirà fent als bancs amb l’excusa de fer moure diners.
Per cert, algú em pot explicar d'on surten tots aquests diners?.
Mentre, als pensionistes, com a la resta, ens pujaran la llum, el transport i tot el que puguin pujar, dient que les pujades ja estaven calculades abans de conèixer l’increment del IPC
i tots, víctimes de l'usura d'uns empresaris que, no és que ara no guanyin, és que han deixat de guanyar les quantitats astronòmiques que fins ara guanyaven, ens tornarem a deixar enganyar i sortirem a comprar amb el nostre afany consumista, aquestes dates més que mai.