divendres, 10 d’abril del 2009

El natzareno


Recordo amb veritable terror, quan la padrina treia de l’armari el cap de vesta i la túnica de color lila disposada a planxar-la per tenir-la a punt en el moment de la processó.
Em feia molta por, encara que, per més i més vegades, m’asseguressin que, qui hi anava a sota, era el meu padrí, que per res del món m’hauria fet mai mal.
Però la por era massa poc racional per a enteniments i jo en tenia molta, de moltes coses, algunes les he superades, amb els anys, d’altres allí s’han quedat per sempre més.
Si he de ser sincera, avui per avui, les vestes de Setmana Santa, no em fan por, encara que fa molts anys que no les he vistes, vull dir personalment. Mai surto a veure cap processó. Algunes persones diuen que hi van perquè hi reconeixen un acte folklòric, a mi ni per això m’atreuen. El meu cas és d’indiferència total.
Però avui no puc deixar de pensar, en que a la processó d’algun poble de la Conca hi haurà algú que porta des de novembre putejant els seus treballadors i aquesta nit es vestirà de “natzareno”, desprès de tota una setmana d’oracions i tancades a Torreciutat (ja sabeu que és de l’Opus), i sortirà al carrer convençut que aquesta acció el netejarà de tot els mals que porta fent, des que algú li va comunicar, en primícia, que la crisis era a punt de començar.

1 comentari:

Maria ha dit...

Algunes persones no en tenen prou amb el regal de la vida i malgasten la que tenen per assegurar-se un lloc després de la mort.
Em sembla medieval, encara que pel que expliqués del personatge, en té molt de medieval