UNA ROSA

Sant Jordi, santa diada
del passat i l'avenir,

Fe i Pàtria nostrada
del meu cor fas sobreixir.
Oh la bella matinada!
Quina joia de collir
una rosa perlejada,
una rosa a mig obrir!

Maria Antònia Salvà (1869-1958)

El natzareno

Recordo amb veritable terror, quan la padrina treia de l’armari el cap de vesta i la túnica de color lila disposada a planxar-la per tenir-la a punt en el moment de la processó.
Em feia molta por, encara que, per més i més vegades, m’asseguressin que, qui hi anava a sota, era el meu padrí, que per res del món m’hauria fet mai mal.
Però la por era massa poc racional per a enteniments i jo en tenia molta, de moltes coses, algunes les he superades, amb els anys, d’altres allí s’han quedat per sempre més.
Si he de ser sincera, avui per avui, les vestes de Setmana Santa, no em fan por, encara que fa molts anys que no les he vistes, vull dir personalment. Mai surto a veure cap processó. Algunes persones diuen que hi van perquè hi reconeixen un acte folklòric, a mi ni per això m’atreuen. El meu cas és d’indiferència total.
Però avui no puc deixar de pensar, en que a la processó d’algun poble de la Conca hi haurà algú que porta des de novembre putejant els seus treballadors i aquesta nit es vestirà de “natzareno”, desprès de tota una setmana d’oracions i tancades a Torreciutat (ja sabeu que és de l’Opus), i sortirà al carrer convençut que aquesta acció el netejarà de tot els mals que porta fent, des que algú li va comunicar, en primícia, que la crisis era a punt de començar.

Setmana Santa

Sobre l'us dels preservatius

Sentit avui les paraules del Sant Pare, només em queda donar-li les gràcies per la seua bondat infinita. Ha anat a Àfrica per dir-los-hi als africans que el preservatiu no els farà evitar la sida, que el que realment farà que l'evitin serà fer ús de la seua sexualitat de forma humanitzada o l'abstenció.
I jo li vull donar les gràcies, perquè en dir aquestes paraules, imagino que la seua caritat cristiana, el portarà a obrir les portes de tots els seus palaus a tots aquells africans que fent-li cas, evitin els preservatius i els propers dies contraguin la sida, serà molt reconfortant per a ells que els rebi a casa seva i els ofereixi les comoditats que ell disposa, incloent els metges que l'atenen quan és malalt.
També donar les gràcies a tots aquells que s'oposen a la nova llei de l'avortament, perquè, també imagino , que totes aquelles dones, que es veuen conduïdes al difícil tràngol, trobaran l'ajuda de tots aquells que es creuen en dret d'opinar sobre si ha de ser legal o no, decidir per tu mateixa, i les ajudin a pujar, educar..., en definitiva, a fer gran un fill que, un dia quan encara era possible, havien decidit no tenir.

Treballar més, per cobrar menys

Sense saber ni com ni perquè, de bones a primeres ens hem vist abocats a una crisi que de no existir ha passat a no veure-li la sortida del final del túnel, on ens ha portat.
Alguns ens hi ha conduit, alguns han fet que les coses que funcionaven deixessin de funcionar i ajupint el cap sota l'ala, ara ens diuen que caldrà treballar de valent per poder sortir-ne i a més a més haurem de cobrar menys.
Em sembla d'una barra colossal, jo no he fet res que em portés cap a la crisi, jo no em sento culpable de res, per què ho hauria de pagar veient com es queden tant tranquils els qui ens hi han encarrilat?
Per què encara no hi ha ningú que hagi estat jutjat i empresonat?, per què tots aquells que en anys passats han estat una fàbrica de fer diners no els tornen?, per què si ens avisaven que això podria passar ningú va fer res per evitar-ho.
Com és que quan empreses com SEAT, NISSAN o autoescoles Jordi guanyaven tants diners,no repartien els seus guanys entre els seus treballadors i ara demanen el sacrifici a tots aquells que van creure que la fàbrica era com un pare per a ells?.
Com és que el President Montilla demana que es congeli el sou als funcionaris i no és ell el primer en congelar-se el seu.
RESPOSTA: Són tots una colla de lladres

De les vacances de febrer

De quan en quan el sr. Maragall, es perd pel seu despatx d'educació i comença a mirar arxius i troba coses que ja fa anys que altres governs havien plantejat, però que en situacions, on els sindicats estaven més en peu de guerra, perquè tenien molt més suport d'educadors al darrera, tot sigui dit, havien soltat com un globus sonda i en veure l'efecte, havien arxivat i prou.
Ell, no , ell és molt més agosarat i avui per avui, quan s'està discutint una llei d'ensenyament al Parlament, ens surt amb una proposta que la veritat sigui dita, a mi i a molts altres treballadors de l'ensenyança ens fa morir de riure, a la vegada que ens fa caure la cara de vergonya en comprovar una vegada més que tenim un cap que no en té ni idea.
No soluciona res, és més, ho empitjora.
Els mestres necessitem els primers dies de setembre per a preparar el curs i els nens i nenes no necessiten, per a res, trencar el segon trimestre fent una setmana de vacances, quan és el trimestre on es treu més profit del curs. Els hàbits estan consolidats, i l'estiu encara es lluny.
Se'ns acusa de moltes vacances, i se'ns compara amb la resta d'Europa. Ningú diu que en països que es posen com a model (França, Filàndia), els nens i nenes acaben la jornada a les tres de la tarda i els seus pares fan cap a casa a les cinc, a les sis tot tancat. Volem conciliar vida familiar i laboral, però moltes mares i pares a l'hora que els nens surten de l'escola van a obrir la seva botiga i fins les nou.Tampoc ningú diu que les temperatures aquí no són les mateixes que a Filàndia i que moltes escoles el mes de juny i setembre es converteixen en olles de foc on literalment els nens es rosteixen, difícilment així es pot arribar a fer qualsevol tipus d'activitat mental, per molt amenes que s'intentin fer les classes.
Començar una setmana abans no soluciona el problema, en crea molts altres. Qui es farà càrrec dels nens el mes de febrer?, diu: que facin activitats extraescolars, i els monitors?, a l'estiu es pot comptar amb gent jove que vol treballar, d'on els trauerem el mes de febrer en plena temporada d'examens?.
Però finalment ens passarà com en la sisena hora que no és més que un nyaf. Hi ha una hora més de classe, però hem aconseguit que els claustres que funcionaven amb esperit d'equip, ara ja no ho poden fer, senzillament perquè la gent coincideix sense classe dues hores a la setmana. El que si hem aconseguit i ben aconseguit es extenuar encara més els nois i noies a les classes.
Que ningú parli en nom de l'ensenyament per implantar un nou horari i que ningú s'atreveixi a dir que es per a bé dels nens, potser a algú beneficia,segurament més que a ningú al programa electoral del sr. Maragall però a l'escola i als alumnes no.

Dia mundial escolar de la no violència

El món seria més feliç
si tots fóssim amics
jugar tots junts,cantar tots junts
seria divertit.

El món seria molt millor
si no tinguéssim por
si sense demanar perdó
poguéssim ser com som

El món seria més humà
si tots fossim germans
si ens agaféssim de les mans
com mai ho hem fet abans.

En un altre món
és el món que volem
és el món que volem
en un altre món

En Marc

En Marc té set anys,un germà més petit que ell. Viu en un lloc qualsevol de Catalunya i té uns pares que ronden els quaranta anys.
Fills de la democràcia, no han patit mai cap tipus de limitació personal ni tampoc econòmica ni expressiva. Van fer l'EGB, el BUP i el COU, sempre amb bones notes, ho compaginaven amb bones dosis de sexe i maria en el seu pis d'estudiants.
Avui tenen una vida perfecta, dos fills i una bona feina tots dos, gaudeixen de bona salut i d'un bon sou per plantar, en tranquil·litat, cara a la vida.
I en Marc?, en Marc, va ser el seu primer fill, ara ja té set anys. Quan havia de neixer, van fer de la seva habitació un decorat, no hi faltava ni en Mike, ni hi cabia cap més Barrufet. El van embolcallar en llençols i tovalloles amb puntes de coixí i el van pujar, el més alt que van poder, en el pòdium de les seves vides.
En Marc, estimulat com cal aprèn ràpidament a caminar, li surten amb rapidesa les dents i comença al voltant de l'any a dir les primeres paraules. Els pares se l'estimen molt.
Tant l'estimen que els preocupa moltíssim la seva educació i en arribar a quatre anys ja practica, tennis, futbol, natació va a classes d'anglès, de música i ara miren d'apuntar-lo a classes d'esgrima per ensenyar-li defensa personal.
I per susposat va a l'escola, però a l'escola s'avorreix, perquè el que l'escola li ensenya que es principalment escriure i llegir, no li interessa gens, ell quan és a l'escola busca temps per descansar i jugar amb els seus amics que li han dit que hi ha parcs en tobogans per baixar, i gronxadors per gronxar.
Els pares, tècnics brillants en la seva feina, diuen que l'escola no entén el seu fill, que ells tenen un fill superdotat i que el que hauria de fer l'escola és posar-lo en un curs superior, perquè els coneixements del curs actual els té superats.
Però en Marc, que ara ja té set anys i sap llegir, no entén res del que llegeix, bàsicament perquè a l'escola arriba sempre cansat.

Felicitats!!

Que les esperances, de tanta gent, posades en la teva persona no es converteixen, en pocs dies, en el desencis de tantes altres.
Anims! que per fer-ho una mica millor que el teu antecesor ho tens fàcil.

Avui de rebaixes

De fa ja molts anys, sempre aprofito el primer cap de setmana després de Reis per anar de rebaixes, sigui per comprar algun regal que he preferit adquirir-lo rebaixat, sigui perquè realment penso que són unes rebaixes que val la pena aprofitar.
Aclarint que si he anat avui, és perquè ahir, tal com pintava el dia, no era gens aconsellable, agafar el cotxe per aquestes contrades, i jo no visc en una ciutat i explicant que normalment hi vaig en dissabte i a primera hora, quan encara hi ha poca gent.
Aquest any hi he anat en diumenge, cosa que ja d'entrada era un inconvenient, ja que em molesta molt comprovar com la gent treballa a les botigues en dia festiu, cobrant el mateix sou que cobra un dilluns qualsevol, donat que sóc de l'opinió, que hauria d'estar prohibit, o que com a mínim, els polítics no s'haurien d'omplir desprès la boca dient que s'ha de compaginar el treball amb la vida familiar i que per a fer-ho cal inventar-se sisenes hores a l'escola, etc, etc, i que com sempre la culpa és de les llargues vacances dels mestres, que sembla que el dia que aconsegueixen reduir-les s'acabaran tots els problemes d'aquest país.

Bé, tornant a les rebaixes, avui un mal dia. Els mitjans s'han encarregat de repetir-nos que aquest any, 50. 60 i fins a 70% de descomptes, segurament per treure's de sobre el mal que han fet remarcant que hi ha una crisi i que tothom mira més que mai el que compra, que si això fos veritat i contribuís a parar el nostre consumisme desenfrenat, benvinguda fora la crisi.
I, arribes a les botigues i que trobes?, una roba que a primera vista sembla de segona o de tercera mà, mal col·locada, amb una falta total d'un toc de planxa i uns preus, que jo com a mínim considero, que de rebaixats res, el que passa és que havien estat superinflats i que tot i els descomptes, encarna pagues per ells el doble o el triple del que la peça en si val.
Ah, que hi ha botigues on la roba no està rebregada? botigues de qualitat? botigues de marques?, per a mi, la roba de qualitat és aquella que surt intacta de la rentadora (sense taques, es clar), vull dir aquella que només cal assecar-la i posar-la a l'armari, i no pas aquella que porta una etiqueta d'algú que l'ha fet encarir a base de gastar-se en publicitat el que no ha gastat en qualitat. Jo vaig viure la dècada dels setanta, on no es planxava res, i això em va marcar molt.
Total avui no he comprat res.
I veient com tornava cap a casa amb les mans buides, he passat per un lloc on venien llibres, no pas rebaixats, i m'he comprat "Els Homes que no estimaven les dones", i "La noia que somiava amb un llumí i un bidó de gasolina", de Stieg Larsson, que n'he sentit a parlar a molts llocs i molt bé. Així és que ara aprofitaré la tarda i em posaré a llegir.

A la meva blocaire invisible

Abans que res una obvietat: la curiositat que essent tu Neus, m'hagi tocat a mi fer-te d'amic invisible, doncs ja se sap, el sol és el gran enemic de les neus, amb el seu contacte l'aigua brolla i molt de Sol Solet fa que les neus quedin en no res.

Però no serà aquest el nostre cas, espero que aquest amic invisible no només no desfaci les neus sinó que serveixi per fer-ne un bon enteniment i en quedi una amistat blocaire que sigui duradora.
He donat moltes voltes al teu regal i vull explicar-te el procés.
Pensava regalar-te flors, però quedava massa superficial.
Una nina de roba, em semblava massa infantil.
Una cadira de color blau, em va fer pensar que no coneixia els teus gustos decoratius.
Invitar-te a un còctel margarita també em va passar pel cap però ho vaig trobar una mica dificultós sobre tot per haver de fer coincidir horaris, etc.
Uns dolços nadalencs, no em semblen adequats tot just passat el Nadal.
Em va semblar que amb unes pedretes per fer-te un collar podria arribar a un encert. I una col·lecció d'objectes antics? i si no n'es aficionada?, vaig reflexionar.
Ja cansada de rumiar em vaig posar a pensar Què puc regalar-li a una dona que té 12 claus per gestionar la teva reputació personal?: Y tú, ¿qué marca eres?
Que sap que la xarxa ens ofereix unes possibilitats d'arribar a usuaris potencials, de construir la nostra marca i de presentar-nos al mon: Aprender comunicación digital
Que tot fent bessons ens mostra un manual d’autoajuda per encarar la maternitat assistida: El flegmó i altres contes
I que es resistia a pensar que les úniques mans que la tocarien seríen les de la esthéticienne: Un hombre de pago
Finalment em va quedar clarissim. Neus aquest és el meu regal: Em compraré un dels teus llibres (o tots), el llegiré i en faré una entrada al meu bloc, animant a altra gent a llegir-lo perquè estic segura que m'agradarà molt. Que tinguis un bon 2010, i que passis com puguis el 2009.

Ni la més mínima sospita

Bé, he donat una volta per tots els blogs dels inscrits en el blocaire invisible i a hores d'ara puc dir que NO TINC NI IDEA DE QUI ÉS EL MEU AMIC INVISIBLE,, aquesta nit no sé si podrè dormir!

Tot a punt

Ja tinc preparat el meu regal!
Fins i tot m'ha tret hores de dormir.
Quins nervis!.
Pista: el meu amic/ga ha fet de la conversa una manera de viure.
Només faltarà que la tècnica no em falli.