Avui de rebaixes

De fa ja molts anys, sempre aprofito el primer cap de setmana després de Reis per anar de rebaixes, sigui per comprar algun regal que he preferit adquirir-lo rebaixat, sigui perquè realment penso que són unes rebaixes que val la pena aprofitar.
Aclarint que si he anat avui, és perquè ahir, tal com pintava el dia, no era gens aconsellable, agafar el cotxe per aquestes contrades, i jo no visc en una ciutat i explicant que normalment hi vaig en dissabte i a primera hora, quan encara hi ha poca gent.
Aquest any hi he anat en diumenge, cosa que ja d'entrada era un inconvenient, ja que em molesta molt comprovar com la gent treballa a les botigues en dia festiu, cobrant el mateix sou que cobra un dilluns qualsevol, donat que sóc de l'opinió, que hauria d'estar prohibit, o que com a mínim, els polítics no s'haurien d'omplir desprès la boca dient que s'ha de compaginar el treball amb la vida familiar i que per a fer-ho cal inventar-se sisenes hores a l'escola, etc, etc, i que com sempre la culpa és de les llargues vacances dels mestres, que sembla que el dia que aconsegueixen reduir-les s'acabaran tots els problemes d'aquest país.

Bé, tornant a les rebaixes, avui un mal dia. Els mitjans s'han encarregat de repetir-nos que aquest any, 50. 60 i fins a 70% de descomptes, segurament per treure's de sobre el mal que han fet remarcant que hi ha una crisi i que tothom mira més que mai el que compra, que si això fos veritat i contribuís a parar el nostre consumisme desenfrenat, benvinguda fora la crisi.
I, arribes a les botigues i que trobes?, una roba que a primera vista sembla de segona o de tercera mà, mal col·locada, amb una falta total d'un toc de planxa i uns preus, que jo com a mínim considero, que de rebaixats res, el que passa és que havien estat superinflats i que tot i els descomptes, encarna pagues per ells el doble o el triple del que la peça en si val.
Ah, que hi ha botigues on la roba no està rebregada? botigues de qualitat? botigues de marques?, per a mi, la roba de qualitat és aquella que surt intacta de la rentadora (sense taques, es clar), vull dir aquella que només cal assecar-la i posar-la a l'armari, i no pas aquella que porta una etiqueta d'algú que l'ha fet encarir a base de gastar-se en publicitat el que no ha gastat en qualitat. Jo vaig viure la dècada dels setanta, on no es planxava res, i això em va marcar molt.
Total avui no he comprat res.
I veient com tornava cap a casa amb les mans buides, he passat per un lloc on venien llibres, no pas rebaixats, i m'he comprat "Els Homes que no estimaven les dones", i "La noia que somiava amb un llumí i un bidó de gasolina", de Stieg Larsson, que n'he sentit a parlar a molts llocs i molt bé. Així és que ara aprofitaré la tarda i em posaré a llegir.