dimecres, 24 de desembre del 2008

Avui, a missa del gall


Me’l puc imaginar, a hores d’ara ja està tot nerviós pensant en aquesta nit. És la seua gran nit. Primer soparà un sopar no massa carregat, sempre han fet dinar per Nadal i cal reservar-se per demà. Després es dutxarà s’afaitarà i es vestirà amb la millor roba que té: el vestit que va estrenar pel casament de la seva cosina Pilar, casada en segones núpcies el mes d’octubre, la camisa blanca,que la dona ha fet planxar a la senyora que l’ajuda en les feines de la llar, sabates i mitjons ben netes i polides, i l’abric llarg que fa servir en ocasions de gala, segurament també es posarà el barret. No hi ha cap més nit com aquesta.
Jesús és nat en una establia, entre pobres. Va arribar al món per redimir-lo, i ell això ho ha tingut sempre present, sinó de què la seva entrada a l’Obra quan va conèixer la que avui és la seva muller, que dit sigui de pas, ja hi era perquè venia d’una família rica, feta a consciencia en temps de dictadura, i fent negocis sense cap escrúpol. Això si, en nom de Deu.
És la seua nit. Als fills, adolescents ja, els té més que avisats: res de sortir a fer el ruc amb els amics, avui sortim tots plegats i no hi ha excusa possible, és obligatori anar a Missa del Gall.
Arribarà a l’església i s’asseurà en els primers bancs, amb la mà al cor i una emoció difícil de contenir. Torna a ser Nadal, i a ell aquestes dates li proporcionen una pau espiritual que vol impregnar per tot arreu. Donarà gracies a Deu, per tots els bens que li ha proporcionat felicitarà el Nadal a parents i amics.
Ni per un moment recordarà els 20 treballadors que divendres va acomiadar, sense miraments en aquestes dates assenyalades, clar que ho va fer perquè aquest any la seva empresa no ha facturat els mateixos diners que l’any passat i ell no es pot aventurar a mantenir un negoci que no tingui un dividends brillants.
Si jo fos el Gall et saltaria a la cara!

4 comentaris:

Invisible ha dit...

Ets un sol solet amb set de justícia. M'agrada.

El teu amic/ga invisiblen també va anar a la Missa del Gall. Hi acostumo a anar cada any per motius extra-religiosos.

Queralbs ha dit...

Podria ser el començament d'un bon relat.
Si no t'hagués de saber greu, demanaria als Reis d'Orient que et duguessin energia per alliberar-te del ressentiment permanent (trob que no s'ho paga està de mal humor per culpa del que ens envolta), i així poder ser una mica més feliç, que d'això es tracta.
En Rabindranath Tagore ho va dir: "si plores perquè no veus el Sòl, les llàgrimes no et deixaran veure les estrelles".
Desig que sigues feliç, intenta-ho.

Molts d'anys!

khalina ha dit...

Hola i bones Festes amb missa del Gall o sense.

Estic cercant pistes del blocaire invisible, i aprofitant les vacances nadalenques per visitar altres blocs.

Entenc la teva ràbia per la gent hipòcrita i que encara es justifica.

Francesca ha dit...

El conec, i trobo que has estat molt caritativa amb ell, després del que ha fet i com ho ha fet, es mereix que no sols el gall, sinó tots els animalets del pessebre enfurismats li saltin a la cara