Exercicis espirituals

Sentim a parlar molt dels treballadors de Nissan, de Pirelli, i altres que, amb tota la raó del món, aquests dies, estan fent molt de soroll. Jo amb ells i sempre al seu costat. Però jo voldria que també es parlés d'uns altres treballadors que sense fer tant de soroll es veuen abocats a la mateixa situació.
Bé, no ben bé la mateixa, els primers recolçats per sindicats, d'alguna manera també la Generalitat, el seu comité d'empresa, marxaran a casa amb indemnitzacions, algunes substancioses, que ja sé que, per molt que ho siguin, no consolen ningú.
Els altres, els que jo em refereixo, són treballadors de petites empreses, moltes vegades amb contractes poc definits o amb sous cobrats de manera poc clara, que en temps d'euforia econòmica, anaven molt bé, tant a l'empresari com al treballador, però que ara, en veure l'empresari que deixa de guanyar (no perdre) diners arrodoneix a la baixa i deixa al seu subordinat (que en definitiva és qui l'ha fet ric) a l'estancada, sense indemnització o sense una part del seu jornal que ell creia que tenia assegurada.
No pot fer soroll, no té res a dir, agafar i marxar cap a casa. La culpa és de tots dos, del patró, per viu i del assalariat, per callar.
però i les inspeccions?, que no s'han fet inspeccions de treball els últims anys?, vés, si tu entregues part de les teves ganàncies a l'Opus els inspectors de treball passen de llarg del teu negoci.
No tinc autorització per citar noms i cognoms de l'empresa aludida, però potser d'aqui uns dies ho faci, m'agradaria explicar amb detall el cas que viu un amic meu.
Clar el seu cap, en tancar cada dia, s'adreça a la seu de l'OBRA a fer oració i entregar una part del seu capiltal. Per Nadal i Setmana Santa, exercicis espirituals.