UNA ROSA

Sant Jordi, santa diada
del passat i l'avenir,

Fe i Pàtria nostrada
del meu cor fas sobreixir.
Oh la bella matinada!
Quina joia de collir
una rosa perlejada,
una rosa a mig obrir!

Maria Antònia Salvà (1869-1958)

El natzareno

Recordo amb veritable terror, quan la padrina treia de l’armari el cap de vesta i la túnica de color lila disposada a planxar-la per tenir-la a punt en el moment de la processó.
Em feia molta por, encara que, per més i més vegades, m’asseguressin que, qui hi anava a sota, era el meu padrí, que per res del món m’hauria fet mai mal.
Però la por era massa poc racional per a enteniments i jo en tenia molta, de moltes coses, algunes les he superades, amb els anys, d’altres allí s’han quedat per sempre més.
Si he de ser sincera, avui per avui, les vestes de Setmana Santa, no em fan por, encara que fa molts anys que no les he vistes, vull dir personalment. Mai surto a veure cap processó. Algunes persones diuen que hi van perquè hi reconeixen un acte folklòric, a mi ni per això m’atreuen. El meu cas és d’indiferència total.
Però avui no puc deixar de pensar, en que a la processó d’algun poble de la Conca hi haurà algú que porta des de novembre putejant els seus treballadors i aquesta nit es vestirà de “natzareno”, desprès de tota una setmana d’oracions i tancades a Torreciutat (ja sabeu que és de l’Opus), i sortirà al carrer convençut que aquesta acció el netejarà de tot els mals que porta fent, des que algú li va comunicar, en primícia, que la crisis era a punt de començar.

Setmana Santa

Sobre l'us dels preservatius

Sentit avui les paraules del Sant Pare, només em queda donar-li les gràcies per la seua bondat infinita. Ha anat a Àfrica per dir-los-hi als africans que el preservatiu no els farà evitar la sida, que el que realment farà que l'evitin serà fer ús de la seua sexualitat de forma humanitzada o l'abstenció.
I jo li vull donar les gràcies, perquè en dir aquestes paraules, imagino que la seua caritat cristiana, el portarà a obrir les portes de tots els seus palaus a tots aquells africans que fent-li cas, evitin els preservatius i els propers dies contraguin la sida, serà molt reconfortant per a ells que els rebi a casa seva i els ofereixi les comoditats que ell disposa, incloent els metges que l'atenen quan és malalt.
També donar les gràcies a tots aquells que s'oposen a la nova llei de l'avortament, perquè, també imagino , que totes aquelles dones, que es veuen conduïdes al difícil tràngol, trobaran l'ajuda de tots aquells que es creuen en dret d'opinar sobre si ha de ser legal o no, decidir per tu mateixa, i les ajudin a pujar, educar..., en definitiva, a fer gran un fill que, un dia quan encara era possible, havien decidit no tenir.

Treballar més, per cobrar menys

Sense saber ni com ni perquè, de bones a primeres ens hem vist abocats a una crisi que de no existir ha passat a no veure-li la sortida del final del túnel, on ens ha portat.
Alguns ens hi ha conduit, alguns han fet que les coses que funcionaven deixessin de funcionar i ajupint el cap sota l'ala, ara ens diuen que caldrà treballar de valent per poder sortir-ne i a més a més haurem de cobrar menys.
Em sembla d'una barra colossal, jo no he fet res que em portés cap a la crisi, jo no em sento culpable de res, per què ho hauria de pagar veient com es queden tant tranquils els qui ens hi han encarrilat?
Per què encara no hi ha ningú que hagi estat jutjat i empresonat?, per què tots aquells que en anys passats han estat una fàbrica de fer diners no els tornen?, per què si ens avisaven que això podria passar ningú va fer res per evitar-ho.
Com és que quan empreses com SEAT, NISSAN o autoescoles Jordi guanyaven tants diners,no repartien els seus guanys entre els seus treballadors i ara demanen el sacrifici a tots aquells que van creure que la fàbrica era com un pare per a ells?.
Com és que el President Montilla demana que es congeli el sou als funcionaris i no és ell el primer en congelar-se el seu.
RESPOSTA: Són tots una colla de lladres

De les vacances de febrer

De quan en quan el sr. Maragall, es perd pel seu despatx d'educació i comença a mirar arxius i troba coses que ja fa anys que altres governs havien plantejat, però que en situacions, on els sindicats estaven més en peu de guerra, perquè tenien molt més suport d'educadors al darrera, tot sigui dit, havien soltat com un globus sonda i en veure l'efecte, havien arxivat i prou.
Ell, no , ell és molt més agosarat i avui per avui, quan s'està discutint una llei d'ensenyament al Parlament, ens surt amb una proposta que la veritat sigui dita, a mi i a molts altres treballadors de l'ensenyança ens fa morir de riure, a la vegada que ens fa caure la cara de vergonya en comprovar una vegada més que tenim un cap que no en té ni idea.
No soluciona res, és més, ho empitjora.
Els mestres necessitem els primers dies de setembre per a preparar el curs i els nens i nenes no necessiten, per a res, trencar el segon trimestre fent una setmana de vacances, quan és el trimestre on es treu més profit del curs. Els hàbits estan consolidats, i l'estiu encara es lluny.
Se'ns acusa de moltes vacances, i se'ns compara amb la resta d'Europa. Ningú diu que en països que es posen com a model (França, Filàndia), els nens i nenes acaben la jornada a les tres de la tarda i els seus pares fan cap a casa a les cinc, a les sis tot tancat. Volem conciliar vida familiar i laboral, però moltes mares i pares a l'hora que els nens surten de l'escola van a obrir la seva botiga i fins les nou.Tampoc ningú diu que les temperatures aquí no són les mateixes que a Filàndia i que moltes escoles el mes de juny i setembre es converteixen en olles de foc on literalment els nens es rosteixen, difícilment així es pot arribar a fer qualsevol tipus d'activitat mental, per molt amenes que s'intentin fer les classes.
Començar una setmana abans no soluciona el problema, en crea molts altres. Qui es farà càrrec dels nens el mes de febrer?, diu: que facin activitats extraescolars, i els monitors?, a l'estiu es pot comptar amb gent jove que vol treballar, d'on els trauerem el mes de febrer en plena temporada d'examens?.
Però finalment ens passarà com en la sisena hora que no és més que un nyaf. Hi ha una hora més de classe, però hem aconseguit que els claustres que funcionaven amb esperit d'equip, ara ja no ho poden fer, senzillament perquè la gent coincideix sense classe dues hores a la setmana. El que si hem aconseguit i ben aconseguit es extenuar encara més els nois i noies a les classes.
Que ningú parli en nom de l'ensenyament per implantar un nou horari i que ningú s'atreveixi a dir que es per a bé dels nens, potser a algú beneficia,segurament més que a ningú al programa electoral del sr. Maragall però a l'escola i als alumnes no.

Dia mundial escolar de la no violència

El món seria més feliç
si tots fóssim amics
jugar tots junts,cantar tots junts
seria divertit.

El món seria molt millor
si no tinguéssim por
si sense demanar perdó
poguéssim ser com som

El món seria més humà
si tots fossim germans
si ens agaféssim de les mans
com mai ho hem fet abans.

En un altre món
és el món que volem
és el món que volem
en un altre món