1 de desembre dia internacional de la Sida

25 de novembre

25 de novembre, dia internacional de la no violència envers les dones

Una cova de 20 milions d'euros.

Quan arriba aquest temps, sempre m'entra una sensació de mandra de mirar en davant i veure que torna a arribar el nadal. No diré que m'agrada o em desagrada, només puc dir que m'entra molta mandra. M'agradaria posar-me a dormir i despertar-me que ja fos 8 de gener, però no queda cap més remei que passar-ho.
Aquest any especialment amb més mandra que mai. Un familiar proper està a punt de perdre la feina, i en cas de no perdre-la, es sent molt incomode amb ella, per tant sigui com sigui haurà de plegar i amb els temps que corrent això ja sé sap que comporta.
Però no només es el meu cas, hi ha en aquestos moments milers de persones en les mateixes circumstancies que jo, i els mitjans ja han començat a bombardejar-nos amb els seus anuncis de pau i felicitat.
No ens espera un bon any 2009, però ens el felicitarem tots com no si no passés res i ens gastarem uns dinerals amb regals vestits i ornaments per les nostres llars, com si tot això de la crisis no anés amb nosaltres, per a que, finalment, els telenoticies del dia 7 de gener es pugin obrir amb..."cada català s'ha gastat aquest nadal la xifra d'una barbaritat d' euros".
Ens preparen els paranys i nosaltres hi caiem una i altra vegada, per obligació, perquè no sabem estar-nos-en, perquè ens fan fer el que volen quan ells volen.
I ens diuen "si no compreu l'economia s'estanca i el diner no córrer i encara serà pitjor"
Doncs, que sigui pitjor, que s'acabi d'una vegada per totes el fotut capitalisme, potser d'aquesta manera aconseguirem igualar-nos totes les criatures que habitem el nostre planeta.
Que mai més sigui necessari posar sobre la testa dels qui manen una cova de 20 milions d'euros

Aniversari de la batalla de l'Ebre

Demà, 16 de novembre, es commemorà el 70è aniversari de l'acabament de la batalla de l'Ebre.
La nostra comarca i d'altres veïnes, escenaris de la batalla, aquests últims dies han estat plens d'actes en record de tots aquells que van participar-hi.
Avui, un ha estat especialment emotiu, on la presència de fills i nèts d'antics combatents, en una conferència divulgativa, ha tocat el voraviu de més d'un dels assistents.
La vida ens dòna això, et toca pel que sigui, viure un temps en que la cosa està veritablement enredada i hi deixes la pell, moltes vegades amb un compromis ferm, d'altres perquè senzillament et toca i et veus en l' obligació d' acatar ordres.
Però del que ningú dubta és que tots ells tenien en ment una causa: aconseguir per als seus fills i néts un futur millor, més esperançador.
Avui 70 anys més tard, quan encara ens barallem per si recuperem o no la memòria històrica, voldria des de l'oportunitat que em dòna la nova tecnologia, rendir el meu sincer homenatge a tots ells, recordant-los des del meu humil espai cibernètic.

Exercicis espirituals

Sentim a parlar molt dels treballadors de Nissan, de Pirelli, i altres que, amb tota la raó del món, aquests dies, estan fent molt de soroll. Jo amb ells i sempre al seu costat. Però jo voldria que també es parlés d'uns altres treballadors que sense fer tant de soroll es veuen abocats a la mateixa situació.
Bé, no ben bé la mateixa, els primers recolçats per sindicats, d'alguna manera també la Generalitat, el seu comité d'empresa, marxaran a casa amb indemnitzacions, algunes substancioses, que ja sé que, per molt que ho siguin, no consolen ningú.
Els altres, els que jo em refereixo, són treballadors de petites empreses, moltes vegades amb contractes poc definits o amb sous cobrats de manera poc clara, que en temps d'euforia econòmica, anaven molt bé, tant a l'empresari com al treballador, però que ara, en veure l'empresari que deixa de guanyar (no perdre) diners arrodoneix a la baixa i deixa al seu subordinat (que en definitiva és qui l'ha fet ric) a l'estancada, sense indemnització o sense una part del seu jornal que ell creia que tenia assegurada.
No pot fer soroll, no té res a dir, agafar i marxar cap a casa. La culpa és de tots dos, del patró, per viu i del assalariat, per callar.
però i les inspeccions?, que no s'han fet inspeccions de treball els últims anys?, vés, si tu entregues part de les teves ganàncies a l'Opus els inspectors de treball passen de llarg del teu negoci.
No tinc autorització per citar noms i cognoms de l'empresa aludida, però potser d'aqui uns dies ho faci, m'agradaria explicar amb detall el cas que viu un amic meu.
Clar el seu cap, en tancar cada dia, s'adreça a la seu de l'OBRA a fer oració i entregar una part del seu capiltal. Per Nadal i Setmana Santa, exercicis espirituals.

D'escàndol

Donats a parlar i a criticar alguns abusos que es fan últimament, mentre uns ho passen prou malament en temps de crisis, jo avui voldria parlar de l'escandalós desplegament periodístic que s'ha fet en el nostre país, a causa de les eleccions als EU.
Aquesta nit (jo dormo molt poc a les nits i acostumo a posar la tele quan em desperto), totes les cadenes informaven del mateix a la mateixa hora amb una munió de periodistes desplaçats a fi l'efecte. Periodistes que a la seva vegada es limitaven a oferir les noticies que anava actualitzant una altra cadena televisiva la CNN. Calia?.
La cosa ha arribat al seu moment més àlgid, quan a les sis del matí ha fet la seua presencia, com no? el gran Cuni, era el que faltava, segurament hi ha anat pensant que per a un programa com els "matins de TV3", avui era imprescindible no retransmetre'l des de les ameriques, quan la majoria de gent que segueix el programa en saber qui havia guanyat les eleccions ja en tenia prou, després el que volia era distreue's, i no perdre's en tecnicismes que ni els van ni els venen.
El mateix podríem dir de "els matins de Catalunya ràdio" i d'altres programes de televisió i ràdio públiques, que per ser-ho, paguem entre tots.
No em compensa que em diguin que ha estat un dia històric, és ridícul, avui en dia qui vol estar informat té prou mitjans,Intenet informava al segon, tot el demés és bombardeig informatiu que acaba cansant i fent pensar al contribuent que paga unes vacances als informadors de torn.

Les opinions de la reina

La reina ha opinat, i molts s'han quedat bocabadats amb les seves opinions. Altres han dit millor estava calladeta.
jo també vull opinar sobre les opinions de la reina, i la meva opinió és que no m'importa el més mínim el que pensi aquesta senyora.
Com es poden prendre seriosament les opinions d'una persona que la seva feina és fer de decorat?, (de decorat caríssim )i que permet que en ple segle XXI, se li manifesti acte de cortesía i no faci res per evitar el judici d'uns joves idealistes que han gosat cremar unes fotos seues?.
Ella i les seues opinions se'n poden anar a...

D'educació

Aquest dies es tornar a parlar molt d'educació.
Normalment coincideix quan surt algun informe i tothom que el llegeix posa el crit al cel com dient: No és possible!!
Com pot ser que Catalunya estigui a la darreria en educació, que fan els mestres?, què passa aquí? com és que a la Rioja estan tan bé?, etc. , etc.
Jo intentaré contestar alguna d'aquestes preguntes.
Bé, amb la meva resposta les contestaré totes: els mestres fem el que podem, com a totes les feienes fan, els professionals que se n'ocupen.
En mes de trenta anys dedicats a l'educació, el discurs sempre ha estat el mateix: no sé on anirem a parar, què en serà d'aquests nens?, quina poca dedicació que ens té l'administració.
Poc a poc, s'han anat corregint algunes anomalies que clamaven al cel i amb la correcció n'han sorgit de noves que segueixen clamant al cel.
La meva primera queixa: no es pot tenir al capdavant del Departament un iaio que entén d'educació, el que jo de futbol i pretendre impulsar una llei que solucioni els problemes educatius del país.
Segona queixa: No poden arribar nens nouvinguts que no entenen ni una paraula de català, i posar-los a fer classe amb els altres nens. Aules d'acollida? a partir de tercer curs.
Tercera queixa: No ens poden fer perdre en papers, avui pla de no sé què, demà pla de no sé quantos, que es converteixen en paper mullat d'un curs per l'altre i on s'hi inverteixen hores i hores de feina.
I prou!, podría seguir però no en vull fer més de queixes, jo vull aportar solucions.
A vegades em diuen: com ha canviat l'escola de quan jo era petita!, i jo sempre contesto: afortunadament!. Per res del món, voldria tornar a aquella escola de finals dels setanta on tot estava per fer, on els sous dels mestres eren una pura misèria, on no es coneixia el treball en equip, on les escoles estaven mancades de higiene, i de serveis que avui ens semblarien més que imprescindibles.
Crec que de feina se n' ha fet, i molta!, però també penso que moltes vegades la feina ha estat estèril, perquè s'ha perdut l'oportunitat de dignificar l'escola pública en benefici de la concertada, s' han destinat massa diners a l’ensenyament en col•legis de monges i capellans, aconseguint que avui en dia, aquestes escoles tinguin un prestigi i desvirtualitzin l'ensenyament públic.
S'ha perdut l'oportunitat de tenir una escola laica lliure de presions, que seria propi en un estat que és creu modern i democràtic, i en consequència l'escola pública segueix malgastant hores curriculars ensenyant una religió que cada vegada practiquen menys nens i nenes, ja que les aules són plenes d' infants amb diversitat de religions.
Els informes diuen que els resultats són més bons en les escoles concertades i callen que les condicions socials no són les mateixes en una i altra, com no són les mateixes, tampoc, en les escoles de la Rioja.
Aquesta és una premisa que no ha canviat en els ultims 30 anys, estigui qui estigui al front de la conselleria, ja sigui un iaio germà de Maragarall, una consellera ampostina o una prepotent convergent.