Sol Solet

UNA ROSA

2009-04-23T00:00:00.000+02:00

Sant Jordi, santa diada
del passat i l'avenir,

Fe i Pàtria nostrada
del meu cor fas sobreixir.
Oh la bella matinada!
Quina joia de collir
una rosa perlejada,
una rosa a mig obrir!

Maria Antònia Salvà (1869-1958)

El natzareno

2009-04-10T17:13:00.004+02:00

Recordo amb veritable terror, quan la padrina treia de l’armari el cap de vesta i la túnica de color lila disposada a planxar-la per tenir-la a punt en el moment de la processó.
Em feia molta por, encara que, per més i més vegades, m’asseguressin que, qui hi anava a sota, era el meu padrí, que per res del món m’hauria fet mai mal.
Però la por era massa poc racional per a enteniments i jo en tenia molta, de moltes coses, algunes les he superades, amb els anys, d’altres allí s’han quedat per sempre més.
Si he de ser sincera, avui per avui, les vestes de Setmana Santa, no em fan por, encara que fa molts anys que no les he vistes, vull dir personalment. Mai surto a veure cap processó. Algunes persones diuen que hi van perquè hi reconeixen un acte folklòric, a mi ni per això m’atreuen. El meu cas és d’indiferència total.
Però avui no puc deixar de pensar, en que a la processó d’algun poble de la Conca hi haurà algú que porta des de novembre putejant els seus treballadors i aquesta nit es vestirà de “natzareno”, desprès de tota una setmana d’oracions i tancades a Torreciutat (ja sabeu que és de l’Opus), i sortirà al carrer convençut que aquesta acció el netejarà de tot els mals que porta fent, des que algú li va comunicar, en primícia, que la crisis era a punt de començar.

Setmana Santa

2009-04-06T12:11:00.002+02:00

Sobre l'us dels preservatius

2009-03-18T17:48:00.002+01:00

Sentit avui les paraules del Sant Pare, només em queda donar-li les gràcies per la seua bondat infinita. Ha anat a Àfrica per dir-los-hi als africans que el preservatiu no els farà evitar la sida, que el que realment farà que l'evitin serà fer ús de la seua sexualitat de forma humanitzada o l'abstenció.
I jo li vull donar les gràcies, perquè en dir aquestes paraules, imagino que la seua caritat cristiana, el portarà a obrir les portes de tots els seus palaus a tots aquells africans que fent-li cas, evitin els preservatius i els propers dies contraguin la sida, serà molt reconfortant per a ells que els rebi a casa seva i els ofereixi les comoditats que ell disposa, incloent els metges que l'atenen quan és malalt.
També donar les gràcies a tots aquells que s'oposen a la nova llei de l'avortament, perquè, també imagino , que totes aquelles dones, que es veuen conduïdes al difícil tràngol, trobaran l'ajuda de tots aquells que es creuen en dret d'opinar sobre si ha de ser legal o no, decidir per tu mateixa, i les ajudin a pujar, educar..., en definitiva, a fer gran un fill que, un dia quan encara era possible, havien decidit no tenir.

Treballar més, per cobrar menys

2009-03-12T18:56:00.005+01:00

Sense saber ni com ni perquè, de bones a primeres ens hem vist abocats a una crisi que de no existir ha passat a no veure-li la sortida del final del túnel, on ens ha portat.
Alguns ens hi ha conduit, alguns han fet que les coses que funcionaven deixessin de funcionar i ajupint el cap sota l'ala, ara ens diuen que caldrà treballar de valent per poder sortir-ne i a més a més haurem de cobrar menys.
Em sembla d'una barra colossal, jo no he fet res que em portés cap a la crisi, jo no em sento culpable de res, per què ho hauria de pagar veient com es queden tant tranquils els qui ens hi han encarrilat?
Per què encara no hi ha ningú que hagi estat jutjat i empresonat?, per què tots aquells que en anys passats han estat una fàbrica de fer diners no els tornen?, per què si ens avisaven que això podria passar ningú va fer res per evitar-ho.
Com és que quan empreses com SEAT, NISSAN o autoescoles Jordi guanyaven tants diners,no repartien els seus guanys entre els seus treballadors i ara demanen el sacrifici a tots aquells que van creure que la fàbrica era com un pare per a ells?.
Com és que el President Montilla demana que es congeli el sou als funcionaris i no és ell el primer en congelar-se el seu.
RESPOSTA: Són tots una colla de lladres

De les vacances de febrer

2009-02-05T18:03:00.003+01:00

De quan en quan el sr. Maragall, es perd pel seu despatx d'educació i comença a mirar arxius i troba coses que ja fa anys que altres governs havien plantejat, però que en situacions, on els sindicats estaven més en peu de guerra, perquè tenien molt més suport d'educadors al darrera, tot sigui dit, havien soltat com un globus sonda i en veure l'efecte, havien arxivat i prou.
Ell, no , ell és molt més agosarat i avui per avui, quan s'està discutint una llei d'ensenyament al Parlament, ens surt amb una proposta que la veritat sigui dita, a mi i a molts altres treballadors de l'ensenyança ens fa morir de riure, a la vegada que ens fa caure la cara de vergonya en comprovar una vegada més que tenim un cap que no en té ni idea.
No soluciona res, és més, ho empitjora.
Els mestres necessitem els primers dies de setembre per a preparar el curs i els nens i nenes no necessiten, per a res, trencar el segon trimestre fent una setmana de vacances, quan és el trimestre on es treu més profit del curs. Els hàbits estan consolidats, i l'estiu encara es lluny.
Se'ns acusa de moltes vacances, i se'ns compara amb la resta d'Europa. Ningú diu que en països que es posen com a model (França, Filàndia), els nens i nenes acaben la jornada a les tres de la tarda i els seus pares fan cap a casa a les cinc, a les sis tot tancat. Volem conciliar vida familiar i laboral, però moltes mares i pares a l'hora que els nens surten de l'escola van a obrir la seva botiga i fins les nou.Tampoc ningú diu que les temperatures aquí no són les mateixes que a Filàndia i que moltes escoles el mes de juny i setembre es converteixen en olles de foc on literalment els nens es rosteixen, difícilment així es pot arribar a fer qualsevol tipus d'activitat mental, per molt amenes que s'intentin fer les classes.
Començar una setmana abans no soluciona el problema, en crea molts altres. Qui es farà càrrec dels nens el mes de febrer?, diu: que facin activitats extraescolars, i els monitors?, a l'estiu es pot comptar amb gent jove que vol treballar, d'on els trauerem el mes de febrer en plena temporada d'examens?.
Però finalment ens passarà com en la sisena hora que no és més que un nyaf. Hi ha una hora més de classe, però hem aconseguit que els claustres que funcionaven amb esperit d'equip, ara ja no ho poden fer, senzillament perquè la gent coincideix sense classe dues hores a la setmana. El que si hem aconseguit i ben aconseguit es extenuar encara més els nois i noies a les classes.
Que ningú parli en nom de l'ensenyament per implantar un nou horari i que ningú s'atreveixi a dir que es per a bé dels nens, potser a algú beneficia,segurament més que a ningú al programa electoral del sr. Maragall però a l'escola i als alumnes no.

Dia mundial escolar de la no violència

2009-01-30T16:27:00.004+01:00

El món seria més feliç
si tots fóssim amics
jugar tots junts,cantar tots junts
seria divertit.

El món seria molt millor
si no tinguéssim por
si sense demanar perdó
poguéssim ser com som

El món seria més humà
si tots fossim germans
si ens agaféssim de les mans
com mai ho hem fet abans.

En un altre món
és el món que volem
és el món que volem
en un altre món

En Marc

2009-01-21T17:44:00.007+01:00

En Marc té set anys,un germà més petit que ell. Viu en un lloc qualsevol de Catalunya i té uns pares que ronden els quaranta anys.
Fills de la democràcia, no han patit mai cap tipus de limitació personal ni tampoc econòmica ni expressiva. Van fer l'EGB, el BUP i el COU, sempre amb bones notes, ho compaginaven amb bones dosis de sexe i maria en el seu pis d'estudiants.
Avui tenen una vida perfecta, dos fills i una bona feina tots dos, gaudeixen de bona salut i d'un bon sou per plantar, en tranquil·litat, cara a la vida.
I en Marc?, en Marc, va ser el seu primer fill, ara ja té set anys. Quan havia de neixer, van fer de la seva habitació un decorat, no hi faltava ni en Mike, ni hi cabia cap més Barrufet. El van embolcallar en llençols i tovalloles amb puntes de coixí i el van pujar, el més alt que van poder, en el pòdium de les seves vides.
En Marc, estimulat com cal aprèn ràpidament a caminar, li surten amb rapidesa les dents i comença al voltant de l'any a dir les primeres paraules. Els pares se l'estimen molt.
Tant l'estimen que els preocupa moltíssim la seva educació i en arribar a quatre anys ja practica, tennis, futbol, natació va a classes d'anglès, de música i ara miren d'apuntar-lo a classes d'esgrima per ensenyar-li defensa personal.
I per susposat va a l'escola, però a l'escola s'avorreix, perquè el que l'escola li ensenya que es principalment escriure i llegir, no li interessa gens, ell quan és a l'escola busca temps per descansar i jugar amb els seus amics que li han dit que hi ha parcs en tobogans per baixar, i gronxadors per gronxar.
Els pares, tècnics brillants en la seva feina, diuen que l'escola no entén el seu fill, que ells tenen un fill superdotat i que el que hauria de fer l'escola és posar-lo en un curs superior, perquè els coneixements del curs actual els té superats.
Però en Marc, que ara ja té set anys i sap llegir, no entén res del que llegeix, bàsicament perquè a l'escola arriba sempre cansat.

Felicitats!!

2009-01-20T21:26:00.007+01:00

Que les esperances, de tanta gent, posades en la teva persona no es converteixen, en pocs dies, en el desencis de tantes altres.
Anims! que per fer-ho una mica millor que el teu antecesor ho tens fàcil.

Avui de rebaixes

2009-01-11T18:08:00.002+01:00

De fa ja molts anys, sempre aprofito el primer cap de setmana després de Reis per anar de rebaixes, sigui per comprar algun regal que he preferit adquirir-lo rebaixat, sigui perquè realment penso que són unes rebaixes que val la pena aprofitar.
Aclarint que si he anat avui, és perquè ahir, tal com pintava el dia, no era gens aconsellable, agafar el cotxe per aquestes contrades, i jo no visc en una ciutat i explicant que normalment hi vaig en dissabte i a primera hora, quan encara hi ha poca gent.
Aquest any hi he anat en diumenge, cosa que ja d'entrada era un inconvenient, ja que em molesta molt comprovar com la gent treballa a les botigues en dia festiu, cobrant el mateix sou que cobra un dilluns qualsevol, donat que sóc de l'opinió, que hauria d'estar prohibit, o que com a mínim, els polítics no s'haurien d'omplir desprès la boca dient que s'ha de compaginar el treball amb la vida familiar i que per a fer-ho cal inventar-se sisenes hores a l'escola, etc, etc, i que com sempre la culpa és de les llargues vacances dels mestres, que sembla que el dia que aconsegueixen reduir-les s'acabaran tots els problemes d'aquest país.

Bé, tornant a les rebaixes, avui un mal dia. Els mitjans s'han encarregat de repetir-nos que aquest any, 50. 60 i fins a 70% de descomptes, segurament per treure's de sobre el mal que han fet remarcant que hi ha una crisi i que tothom mira més que mai el que compra, que si això fos veritat i contribuís a parar el nostre consumisme desenfrenat, benvinguda fora la crisi.
I, arribes a les botigues i que trobes?, una roba que a primera vista sembla de segona o de tercera mà, mal col·locada, amb una falta total d'un toc de planxa i uns preus, que jo com a mínim considero, que de rebaixats res, el que passa és que havien estat superinflats i que tot i els descomptes, encarna pagues per ells el doble o el triple del que la peça en si val.
Ah, que hi ha botigues on la roba no està rebregada? botigues de qualitat? botigues de marques?, per a mi, la roba de qualitat és aquella que surt intacta de la rentadora (sense taques, es clar), vull dir aquella que només cal assecar-la i posar-la a l'armari, i no pas aquella que porta una etiqueta d'algú que l'ha fet encarir a base de gastar-se en publicitat el que no ha gastat en qualitat. Jo vaig viure la dècada dels setanta, on no es planxava res, i això em va marcar molt.
Total avui no he comprat res.
I veient com tornava cap a casa amb les mans buides, he passat per un lloc on venien llibres, no pas rebaixats, i m'he comprat "Els Homes que no estimaven les dones", i "La noia que somiava amb un llumí i un bidó de gasolina", de Stieg Larsson, que n'he sentit a parlar a molts llocs i molt bé. Així és que ara aprofitaré la tarda i em posaré a llegir.

A la meva blocaire invisible

2009-01-05T23:59:00.002+01:00

Abans que res una obvietat: la curiositat que essent tu Neus, m'hagi tocat a mi fer-te d'amic invisible, doncs ja se sap, el sol és el gran enemic de les neus, amb el seu contacte l'aigua brolla i molt de Sol Solet fa que les neus quedin en no res.

Però no serà aquest el nostre cas, espero que aquest amic invisible no només no desfaci les neus sinó que serveixi per fer-ne un bon enteniment i en quedi una amistat blocaire que sigui duradora.
He donat moltes voltes al teu regal i vull explicar-te el procés.
Pensava regalar-te flors, però quedava massa superficial.
Una nina de roba, em semblava massa infantil.
Una cadira de color blau, em va fer pensar que no coneixia els teus gustos decoratius.
Invitar-te a un còctel margarita també em va passar pel cap però ho vaig trobar una mica dificultós sobre tot per haver de fer coincidir horaris, etc.
Uns dolços nadalencs, no em semblen adequats tot just passat el Nadal.
Em va semblar que amb unes pedretes per fer-te un collar podria arribar a un encert. I una col·lecció d'objectes antics? i si no n'es aficionada?, vaig reflexionar.
Ja cansada de rumiar em vaig posar a pensar Què puc regalar-li a una dona que té 12 claus per gestionar la teva reputació personal?: Y tú, ¿qué marca eres?
Que sap que la xarxa ens ofereix unes possibilitats d'arribar a usuaris potencials, de construir la nostra marca i de presentar-nos al mon: Aprender comunicación digital
Que tot fent bessons ens mostra un manual d’autoajuda per encarar la maternitat assistida: El flegmó i altres contes
I que es resistia a pensar que les úniques mans que la tocarien seríen les de la esthéticienne: Un hombre de pago
Finalment em va quedar clarissim. Neus aquest és el meu regal: Em compraré un dels teus llibres (o tots), el llegiré i en faré una entrada al meu bloc, animant a altra gent a llegir-lo perquè estic segura que m'agradarà molt. Que tinguis un bon 2010, i que passis com puguis el 2009.

Ni la més mínima sospita

2009-01-04T22:59:00.003+01:00

Bé, he donat una volta per tots els blogs dels inscrits en el blocaire invisible i a hores d'ara puc dir que NO TINC NI IDEA DE QUI ÉS EL MEU AMIC INVISIBLE,, aquesta nit no sé si podrè dormir!

Tot a punt

2009-01-04T00:10:00.003+01:00

Ja tinc preparat el meu regal!
Fins i tot m'ha tret hores de dormir.
Quins nervis!.
Pista: el meu amic/ga ha fet de la conversa una manera de viure.
Només faltarà que la tècnica no em falli.

Desig per al 2009

2008-12-30T22:09:00.000+01:00

Per al 2009, desitjo que el regal que he triat per al meu amic/amiga blocaire invisible, sigui del seu agrat.
La veritat és que ja fa dies que li dono voltes.
Molt bon any a tothom!!!

Avui, a missa del gall

2008-12-24T19:53:00.000+01:00

Me’l puc imaginar, a hores d’ara ja està tot nerviós pensant en aquesta nit. És la seua gran nit. Primer soparà un sopar no massa carregat, sempre han fet dinar per Nadal i cal reservar-se per demà. Després es dutxarà s’afaitarà i es vestirà amb la millor roba que té: el vestit que va estrenar pel casament de la seva cosina Pilar, casada en segones núpcies el mes d’octubre, la camisa blanca,que la dona ha fet planxar a la senyora que l’ajuda en les feines de la llar, sabates i mitjons ben netes i polides, i l’abric llarg que fa servir en ocasions de gala, segurament també es posarà el barret. No hi ha cap més nit com aquesta.
Jesús és nat en una establia, entre pobres. Va arribar al món per redimir-lo, i ell això ho ha tingut sempre present, sinó de què la seva entrada a l’Obra quan va conèixer la que avui és la seva muller, que dit sigui de pas, ja hi era perquè venia d’una família rica, feta a consciencia en temps de dictadura, i fent negocis sense cap escrúpol. Això si, en nom de Deu.
És la seua nit. Als fills, adolescents ja, els té més que avisats: res de sortir a fer el ruc amb els amics, avui sortim tots plegats i no hi ha excusa possible, és obligatori anar a Missa del Gall.
Arribarà a l’església i s’asseurà en els primers bancs, amb la mà al cor i una emoció difícil de contenir. Torna a ser Nadal, i a ell aquestes dates li proporcionen una pau espiritual que vol impregnar per tot arreu. Donarà gracies a Deu, per tots els bens que li ha proporcionat felicitarà el Nadal a parents i amics.
Ni per un moment recordarà els 20 treballadors que divendres va acomiadar, sense miraments en aquestes dates assenyalades, clar que ho va fer perquè aquest any la seva empresa no ha facturat els mateixos diners que l’any passat i ell no es pot aventurar a mantenir un negoci que no tingui un dividends brillants.
Si jo fos el Gall et saltaria a la cara!

Sabates per a Bush

2008-12-15T19:50:00.000+01:00

Ha estat un espectacle força trist, veure com un periodista iraquià li tirava una sabata al president Bush, un home que ha fet tant de merit, no es mereixia un final així, els iraquians li deuen molt, i ha estat un espectacle realment trist.
Jo m'he quedat desolada, trista, pensant...
Un personatge com en Bush que avui reconeix que va cometre un error abmeten que l'Irak tenia armes de destrucció massiva, que ha convertit l'Irak en un país on hi cauen totes les desgràcies, que va aconseguir alliber-lo d'un dictador canviant-lo per la dictadura de la por i de les armes, no es mereix que li tirin un parell de sabates, realment el que es mereix és que tots els allí presents li tiressin les seues: milers de sabates a la cara del senyor Bush.
No entenc les imatges, en lloc d'això es lleven tots i van a buscar el periodista, quan era l'únic que feia el que calia fer.

Robar als pobres per donar-ho al rics

2008-12-12T18:58:00.000+01:00

Durant quinze anys l'IPC del mes de novembre, ha estat podríem dir alt. És el que regula l’augment de les pensions. Aquest any, i justament aquest any, que tots sabem que els preus s'han disparat com mai, casualment, el mes de novembre baixa el preu d’alguns productes que són reguladors, ocasionant que l'IPC del mes de novembre sigui el més baix de l'any. Això dóna dret al govern Zapatero per amb tot el morro dir que la pujada de pensions del 2009 serà molt petita.
Naturalment que serà petita, serà inversament proporcional a les injeccions que periòdicament anirà fent als bancs amb l’excusa de fer moure diners.
Per cert, algú em pot explicar d'on surten tots aquests diners?.
Mentre, als pensionistes, com a la resta, ens pujaran la llum, el transport i tot el que puguin pujar, dient que les pujades ja estaven calculades abans de conèixer l’increment del IPC
i tots, víctimes de l'usura d'uns empresaris que, no és que ara no guanyin, és que han deixat de guanyar les quantitats astronòmiques que fins ara guanyaven, ens tornarem a deixar enganyar i sortirem a comprar amb el nostre afany consumista, aquestes dates més que mai.

1 de desembre dia internacional de la Sida

2008-11-30T22:14:00.000+01:00

25 de novembre

2008-11-24T22:39:00.000+01:00

25 de novembre, dia internacional de la no violència envers les dones

Una cova de 20 milions d'euros.

2008-11-23T19:20:00.001+01:00

Quan arriba aquest temps, sempre m'entra una sensació de mandra de mirar en davant i veure que torna a arribar el nadal. No diré que m'agrada o em desagrada, només puc dir que m'entra molta mandra. M'agradaria posar-me a dormir i despertar-me que ja fos 8 de gener, però no queda cap més remei que passar-ho.
Aquest any especialment amb més mandra que mai. Un familiar proper està a punt de perdre la feina, i en cas de no perdre-la, es sent molt incomode amb ella, per tant sigui com sigui haurà de plegar i amb els temps que corrent això ja sé sap que comporta.
Però no només es el meu cas, hi ha en aquestos moments milers de persones en les mateixes circumstancies que jo, i els mitjans ja han començat a bombardejar-nos amb els seus anuncis de pau i felicitat.
No ens espera un bon any 2009, però ens el felicitarem tots com no si no passés res i ens gastarem uns dinerals amb regals vestits i ornaments per les nostres llars, com si tot això de la crisis no anés amb nosaltres, per a que, finalment, els telenoticies del dia 7 de gener es pugin obrir amb..."cada català s'ha gastat aquest nadal la xifra d'una barbaritat d' euros".
Ens preparen els paranys i nosaltres hi caiem una i altra vegada, per obligació, perquè no sabem estar-nos-en, perquè ens fan fer el que volen quan ells volen.
I ens diuen "si no compreu l'economia s'estanca i el diner no córrer i encara serà pitjor"
Doncs, que sigui pitjor, que s'acabi d'una vegada per totes el fotut capitalisme, potser d'aquesta manera aconseguirem igualar-nos totes les criatures que habitem el nostre planeta.
Que mai més sigui necessari posar sobre la testa dels qui manen una cova de 20 milions d'euros

Aniversari de la batalla de l'Ebre

2008-11-15T20:13:00.000+01:00

Demà, 16 de novembre, es commemorà el 70è aniversari de l'acabament de la batalla de l'Ebre.
La nostra comarca i d'altres veïnes, escenaris de la batalla, aquests últims dies han estat plens d'actes en record de tots aquells que van participar-hi.
Avui, un ha estat especialment emotiu, on la presència de fills i nèts d'antics combatents, en una conferència divulgativa, ha tocat el voraviu de més d'un dels assistents.
La vida ens dòna això, et toca pel que sigui, viure un temps en que la cosa està veritablement enredada i hi deixes la pell, moltes vegades amb un compromis ferm, d'altres perquè senzillament et toca i et veus en l' obligació d' acatar ordres.
Però del que ningú dubta és que tots ells tenien en ment una causa: aconseguir per als seus fills i néts un futur millor, més esperançador.
Avui 70 anys més tard, quan encara ens barallem per si recuperem o no la memòria històrica, voldria des de l'oportunitat que em dòna la nova tecnologia, rendir el meu sincer homenatge a tots ells, recordant-los des del meu humil espai cibernètic.

Exercicis espirituals

2008-11-12T17:30:00.000+01:00

Sentim a parlar molt dels treballadors de Nissan, de Pirelli, i altres que, amb tota la raó del món, aquests dies, estan fent molt de soroll. Jo amb ells i sempre al seu costat. Però jo voldria que també es parlés d'uns altres treballadors que sense fer tant de soroll es veuen abocats a la mateixa situació.
Bé, no ben bé la mateixa, els primers recolçats per sindicats, d'alguna manera també la Generalitat, el seu comité d'empresa, marxaran a casa amb indemnitzacions, algunes substancioses, que ja sé que, per molt que ho siguin, no consolen ningú.
Els altres, els que jo em refereixo, són treballadors de petites empreses, moltes vegades amb contractes poc definits o amb sous cobrats de manera poc clara, que en temps d'euforia econòmica, anaven molt bé, tant a l'empresari com al treballador, però que ara, en veure l'empresari que deixa de guanyar (no perdre) diners arrodoneix a la baixa i deixa al seu subordinat (que en definitiva és qui l'ha fet ric) a l'estancada, sense indemnització o sense una part del seu jornal que ell creia que tenia assegurada.
No pot fer soroll, no té res a dir, agafar i marxar cap a casa. La culpa és de tots dos, del patró, per viu i del assalariat, per callar.
però i les inspeccions?, que no s'han fet inspeccions de treball els últims anys?, vés, si tu entregues part de les teves ganàncies a l'Opus els inspectors de treball passen de llarg del teu negoci.
No tinc autorització per citar noms i cognoms de l'empresa aludida, però potser d'aqui uns dies ho faci, m'agradaria explicar amb detall el cas que viu un amic meu.
Clar el seu cap, en tancar cada dia, s'adreça a la seu de l'OBRA a fer oració i entregar una part del seu capiltal. Per Nadal i Setmana Santa, exercicis espirituals.

D'escàndol

2008-11-05T16:12:00.000+01:00

Donats a parlar i a criticar alguns abusos que es fan últimament, mentre uns ho passen prou malament en temps de crisis, jo avui voldria parlar de l'escandalós desplegament periodístic que s'ha fet en el nostre país, a causa de les eleccions als EU.
Aquesta nit (jo dormo molt poc a les nits i acostumo a posar la tele quan em desperto), totes les cadenes informaven del mateix a la mateixa hora amb una munió de periodistes desplaçats a fi l'efecte. Periodistes que a la seva vegada es limitaven a oferir les noticies que anava actualitzant una altra cadena televisiva la CNN. Calia?.
La cosa ha arribat al seu moment més àlgid, quan a les sis del matí ha fet la seua presencia, com no? el gran Cuni, era el que faltava, segurament hi ha anat pensant que per a un programa com els "matins de TV3", avui era imprescindible no retransmetre'l des de les ameriques, quan la majoria de gent que segueix el programa en saber qui havia guanyat les eleccions ja en tenia prou, després el que volia era distreue's, i no perdre's en tecnicismes que ni els van ni els venen.
El mateix podríem dir de "els matins de Catalunya ràdio" i d'altres programes de televisió i ràdio públiques, que per ser-ho, paguem entre tots.
No em compensa que em diguin que ha estat un dia històric, és ridícul, avui en dia qui vol estar informat té prou mitjans,Intenet informava al segon, tot el demés és bombardeig informatiu que acaba cansant i fent pensar al contribuent que paga unes vacances als informadors de torn.

Les opinions de la reina

2008-11-03T19:22:00.000+01:00

La reina ha opinat, i molts s'han quedat bocabadats amb les seves opinions. Altres han dit millor estava calladeta.
jo també vull opinar sobre les opinions de la reina, i la meva opinió és que no m'importa el més mínim el que pensi aquesta senyora.
Com es poden prendre seriosament les opinions d'una persona que la seva feina és fer de decorat?, (de decorat caríssim )i que permet que en ple segle XXI, se li manifesti acte de cortesía i no faci res per evitar el judici d'uns joves idealistes que han gosat cremar unes fotos seues?.
Ella i les seues opinions se'n poden anar a...

D'educació

2008-11-01T19:40:00.000+01:00

Aquest dies es tornar a parlar molt d'educació.
Normalment coincideix quan surt algun informe i tothom que el llegeix posa el crit al cel com dient: No és possible!!
Com pot ser que Catalunya estigui a la darreria en educació, que fan els mestres?, què passa aquí? com és que a la Rioja estan tan bé?, etc. , etc.
Jo intentaré contestar alguna d'aquestes preguntes.
Bé, amb la meva resposta les contestaré totes: els mestres fem el que podem, com a totes les feienes fan, els professionals que se n'ocupen.
En mes de trenta anys dedicats a l'educació, el discurs sempre ha estat el mateix: no sé on anirem a parar, què en serà d'aquests nens?, quina poca dedicació que ens té l'administració.
Poc a poc, s'han anat corregint algunes anomalies que clamaven al cel i amb la correcció n'han sorgit de noves que segueixen clamant al cel.
La meva primera queixa: no es pot tenir al capdavant del Departament un iaio que entén d'educació, el que jo de futbol i pretendre impulsar una llei que solucioni els problemes educatius del país.
Segona queixa: No poden arribar nens nouvinguts que no entenen ni una paraula de català, i posar-los a fer classe amb els altres nens. Aules d'acollida? a partir de tercer curs.
Tercera queixa: No ens poden fer perdre en papers, avui pla de no sé què, demà pla de no sé quantos, que es converteixen en paper mullat d'un curs per l'altre i on s'hi inverteixen hores i hores de feina.
I prou!, podría seguir però no en vull fer més de queixes, jo vull aportar solucions.
A vegades em diuen: com ha canviat l'escola de quan jo era petita!, i jo sempre contesto: afortunadament!. Per res del món, voldria tornar a aquella escola de finals dels setanta on tot estava per fer, on els sous dels mestres eren una pura misèria, on no es coneixia el treball en equip, on les escoles estaven mancades de higiene, i de serveis que avui ens semblarien més que imprescindibles.
Crec que de feina se n' ha fet, i molta!, però també penso que moltes vegades la feina ha estat estèril, perquè s'ha perdut l'oportunitat de dignificar l'escola pública en benefici de la concertada, s' han destinat massa diners a l’ensenyament en col•legis de monges i capellans, aconseguint que avui en dia, aquestes escoles tinguin un prestigi i desvirtualitzin l'ensenyament públic.
S'ha perdut l'oportunitat de tenir una escola laica lliure de presions, que seria propi en un estat que és creu modern i democràtic, i en consequència l'escola pública segueix malgastant hores curriculars ensenyant una religió que cada vegada practiquen menys nens i nenes, ja que les aules són plenes d' infants amb diversitat de religions.
Els informes diuen que els resultats són més bons en les escoles concertades i callen que les condicions socials no són les mateixes en una i altra, com no són les mateixes, tampoc, en les escoles de la Rioja.
Aquesta és una premisa que no ha canviat en els ultims 30 anys, estigui qui estigui al front de la conselleria, ja sigui un iaio germà de Maragarall, una consellera ampostina o una prepotent convergent.

Sobre l'avortament

2008-10-19T13:39:00.000+02:00

Que al nostre país després de més de trenta anys de democràcia, es continuí parlant de avortaments il•legals, es continuí enviant gent a la presó per provocar-los i que es munti un número sense precedents perquè un vaixell amb bandera holandesa enclavat front el port de València vulgui fer avortaments en aigües internacionals, diu molt de tots nosaltres.

De quan en quan ens convé fer una mirada cap enrere i recordar d'on venim. La nostra era una societat que culpabilitzava una noia per quedar-se embarassada, i la família perseguia, si calia, la seva parella per tal de legalitzar la situació.
Venim d’una societat, on ficar-se al llit amb el marit significava un nou embaràs i les dones feien mans i mànigues per arribar-hi amb l’home ja dormint, sempre que això fos possible. En molts casos, si hi havia embaràs era la dona qui moltes vegades sense que l’home ho sabes feia quelcom perquè l’embaràs no tires endavant. Eren coses entre dones.
Aquesta mateixa situació me l’ha relatada una dona marroquí aquesta setmana, mare d’una alumna meua.
I, la por, les seqüeles, el dolor, en definitiva el patir, de l’avortament té la seva arrel aquí, en pensar en llocs lúgubres, en pensar com m’ho faran, que em passarà i més encara si en sobreviure.
Si els fills els tinguessin els homes haguessin fet unes lleis ben diferents, on la legalitat faria que es poguessin desprendre del fetus sense cap mirament en un embaràs no desitjat o en un altre en que la seva vida corres qualsevol risc.
Damunt, hi sumem, la religió i els capellans que en això de parir tenen una gran experiència.
Avui tornem a intentar legalitzar i tornem a tenir entrebancs, tornem a trobar homes i dones que asseguren que posen per davant una vida que encara no és, front una altra que és una realitat.
Crec que ha arribat el moment de dir que si mai m’hagués vist en una situació en que se'm planteges avortar, ningú per molt jutge que fos m’hauria detingut, ho hauria fet aquí o a on fos possible fer-ho.
Si posem a l’abast de tothom els medis per portar una vida sexual sana i només cal deixar que en últim moment sigui la dona la que decideixi.
No gastem més energies parlant i discutint una i altra vegada com i qui ho ha de fer. Deixem-ho clar: en l’avortament decideix la dona i de la seva vida sexual també.
Els fills només poden ser desitjats.

La crisis dels rics

2008-10-07T18:24:00.000+02:00

La paraula crisis ha entrat a les nostres vides i ja forma part d’elles des que no sentim a parlar de res més.
Jo pertanyo a aquesta part de la població que no entén res. No sabem res d’economia i ens poden enganyar com vulguin, però que ja fa anys ens veiem a venir que el valor dels pisos era desproporcionat i que acabarien caient-nos els maons al cap i ens farien mal.
I així ha estat, i ara sense entendre res ens toca pagar a nosaltres, que som qui ens quedarem sense feina, o potser veurem com els diners dels nostres estalvis se'n aniran en orris de la nit al dia. Si en Solbes i Zapatero diuen una i una altra vegada que això no passarà, desconfieu, ja sabem com són de mentiders!.
A casa vam passar una crisi fa uns anys, quan un negoci que teníem, vam haver-lo de tancar. Ningú va sortir en la nostra ajuda. Hisenda se’ns va tirar literalment a sobre, ens vam arribar a sentir acosats per hisenda, en cap moment es van preocupar si teníem líquid per a amortitzar el que els devíem o si ens era possible subsistir amb els 200 o 300 euros que ens quedaven cada mes després de fer la liquidació. No van tenir pietat amb nosaltres, o pagàvem o ens desnonaven.
Van ser uns dies durs, que avui recordem encara amb por, i amb el pànic persistent d’arribar a casa i trobar-te una altra carta d'ells.
Vaig passar una altra crisis que encara em dura, quan, d’un dia per l’altre, em vaig adonar que cobrava amb pessetes i havia de pagar amb euros, mentre els mitjans m’informaven que en aquest país no havia canviat res i que tot es feia a bé i a interès meu.
Ara, en canvi, arriba la crisis dels rics, dels que han jugat a borsa i han perdut, dels qui han especulat amb terrenys i allí tenen els pisos que ara no poden vendre, dels que ens han passat per cara, durant anys, els seus guanys, dels qui tenen amagats en caixes fortes els bitllets de 500 que diuen que no apareixen en lloc...
Ara els qui manen si que s’apiaden d’ells i ens demanen a tots l’esforç de rescatar-los de les sues misèries amb els nostres impostos.
No entenc la nostra reacció, tots callem com si aquí no passés res.

Cant de la independèndia

2008-09-25T18:17:00.000+02:00

Una nova mort

2008-09-22T19:33:00.000+02:00

Cada vegada que hi ha una nova mort, la mateixa pregunta Per què?
La mort pesa sobre el braç ejecutor, però també sobre tots aquells que no fem res per parar-lo.
Cal que cridem tots ben fort que necessitem el diàleg, que qui en té més se n'ha de fer valer, i que no acceptem xuleries que només porten, una vegada i una altra, a més morts.
Parlem!!
Algú, amb dos dits de seny, creu que s'acabarà amb tot això sense diàleg?.
Algú pot pensar que s'acabarà amb ETA reclosant tots els seus membres en presons?.
Sempre en sortiran més i benn convençuts d'obtenir la raó per la força de les armes.
Parlem!! i que parli el poble basc, són els únics que poden fer parar aquesta barbarie. Peró en una taula on hi capiguin tots i on el diàleg porti a fer concesions, per molt inverosimils que ens semblin.

Un nou curs

2008-09-17T17:11:00.000+02:00

Dilluns va tornar a començar el curs.
Aquest és el curs número 32 que començo.
Tots els anys igual: falta de personal els primers dies, falta de temps per a posar el curs en dansa, sorpreses d'última hora... conseqüència d'una mala planificació de l'administració a la que no t'hi pots adreçar en tot l'estiu. Després som els mestres qui tenim massa vacances...
A tot això cal sumar-hi els informes de mala qualitat que apareixen automàticament cada setembre, quan els mestres estem més nerviosos, veient la que ens cau damunt, cada any, i no ens hi acostumem.
I què ens cau damunt?:

Unes aules atapeïdes de nens i nenes on cada dia et pots trobar amb la sorpresa de que arriba un nen o una nena nova que no entén el que li dius perquè no comprén el que tu parles i que immediatament, fa convertir el nen o nena, a qui li dedicaves un temps especial, en un nen o nena a qui ja li pots dedicar molt menys temps especial. Les aules d'acollida? Només a partir de Cicle Mitjà. Jo treballo a Cicle Inicial.
Aquest any, a més a més, la sisena hora.Un gran invent! Algú, en el seu dia, va confondre qualitat amb quantitat i, fins al fons!.Els pobres nens i nenes s'han trobat d'un curs per l'altre, que ara han de treballar una hora més diària, qualsevol altre col·lectiu que li hagués passat el mateix, hauria organitzat una vaga. I que consti que parlo en nom dels nens, ja que a mi no m'afecta, jo segueixo fent les mateixes hores.
Heu sentit a parlar de la tercera hora de castellà?. Un mutisme total per part de l'administració. Fins a tres vegades hem hagut de canviar el projecte lingüistic del nostre centre. Finalment sense més ni més ens hem trobat en cinc hores de castellà al cicle, 2'5 a primer 2'5 a segon. Per a uns nens i nenes que estan fent l'aprenentatge de la lectura i escriptura, on és, de suma importància, fer-ho en llengua materna!. Més tard ja afegirem les que convinguin.
I de Religió? dues hores i mitja més de religió a la setmana, els que en fan, qui no, pot optar per una ampliació del medi social, on mai l'administració s'ha posat d'acord amb els continguts.

Podria continuar, però per acabar i resumint, demanaria que: a quí pot estranyar que l'educació d'aquest país no funcioni? A quí pot sorprendre que l'ensenyament públic estigui deteriorat, si les grans inversions econòmiques, de fa anys, han fet cap a l'escola concertada? I en buscar culpables... Per què sempre llencem els mestres a la foguera, si som nosaltres qui, dia a dia, arribem a la feina esperant sorpreses noves, estem desbordats pels canvis, que impliquen paperassa constant, i per una planificació de l'educació feta des d'un despatx d'un politic que en la seua vida s'havia plantejat dedicar-se a educar ningú i ara porta l'educació de tot un país.
Aquest país nostre hauria de fer alguna cosa per salvar el potencial que un bon sistema educatiu representa, i aquesta cosa és apartar els politics de l'educació.
Que me'n dieu del cas de València amb l'educació per la ciutadania? No creieu que el conseller s'ha pixat, en nom de la política, a la cara de tots els mestres?